Bonica jornada (de reflexió) al Serrat del Poll a Alòs de Balaguer i, puc dir que he arribat a tres conclusions. Primera: tinc que canviar d'espardenyes per caminar sinó m'acabaré fent mal, ara si que ho veig clar. Segona: l'Albert Cogall és una molt bonica via, es fa curta segur.
Tres llargs ben resolts i on el primer és el més difícil amb algun tramet de mirar-s'ho bé per després veure que hi ha més canto de que sembla, tot i així 6a picantó. El segon és el més fàcil i el tercer torna a ser ben bonic amb un tram de diedre perfecte.
Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Reunions equipades: la cimera amb anelles, a les altres cal maillon i cordinos si volem rapelar. Roca molt bona en general i menys l'arribada al cim. A combinar amb alguna altra.
Apa! Fins aviat i tercera conclusió: que cre...i Castella i el miserable del davant, en sentit figurat (o no) que després ens acusaran d'odi... ...millor que demà ens el follem anant a votar i així només serà abús.
2 comentaris:
Vam coincidir dalt del cim! llàstima no haver-te conegut, nosaltres sortíem de la Misteris del Pepegall, anàves en solitari?
Sí, Jaume, anava en solitari. Jo sí us vaig reconèixer (coses del núvol, jeje!!).Bona via la Misteris, vaig disfrutar-la molt.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada