Al Cap del Ras del Montsec d'Ares hi ha diverses vies prou xules per passar una bona jornada d'escalada, i la Tope Clàssic, repetida avui fa 15 anys, és una d'elles. Com que trobareu informació extensa per la xarxa no cal que us expliqui més coses. El que si m'agradaria explicar és una situació que succeï en aquesta via en un dia enboirat d'hivern que vam escapar-nos per la feixa i que potser és el dia que he passat més por de la meva vida (Gen-06).
Jo tenia el mal costum d'escalar sense casc amb l'excusa de que molestava massa. I estant a l'R2 contemplant el meu company com pujava de segon i a la cordada veïna a l'R1 del Tercer Hombre quan de sobte, caigué un bloc com un meló a un metre o menys de la cordada veïna. El soroll de l'impacte va ser esfereïdor i darrera seu una pluja constant però intermitent de pedres ens va acompanyar fins la feixa. Aterrit per la situació i amb un miserable gorro de protecció, l'escalada entre la boira va ser interminable. A partir d'aquell dia, el casc s'ha convertit en imprescindible, fins i tot fent esportiva. Lo curiós és que mai m'havia cagut una pedra al cap i des de que el porto ja en duc unes quantes.
Apa! Fins aviat i per cert... les cabres van ser les culpables de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada