I després de la Visera i el Pisón, tocava el torn al famós Puro de Riglos. Recordo que aquella nit de fa 15 anys va ploure i bastants dels que feiem bivac per l'entorn ens vam concentrar en un cobert de teulada metàl.lica que hi havia per allà. Com que el meu company amb dos dies d'escalada riglera ja en va tenir prou, vam posar-nos d'acord amb un xaval madrileny per fer la Normal del Puro.
Així que l'endemà, nosaltres i setanta mil cordades més saturàvem les repises de les primeres reunions del lloc. Atabalat és poc. Recordo que vam fer l'entrada original i que la roca tant gastada del L3 em va costar més d'un enspant (m'atraveixo a dir que és el llarg amb roca més gastada que he fet mai) sort que les bústies són d'escàndol. La resta més o menys sense problema.
Apa! Fins aviat i aquí va una ressenya més de les moltes que podeu trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada