dimarts, 8 d’octubre de 2019

L'Última a Busa.

L'Última (que no ho serà) és el nom de la via de Busa que hem anat a fer avui. Les circumtàncies condicionen i, deixant-nos portar per una ressenya amb graus perfectament assumibles, hem pillat una mica més de l'esperat o és que senzillament l'hem infravalorat i ens ha fotut el clatellot de rigor.


Sigui com sigui, és una via d'anar fent i pendre les precaucions adients en tot moment ja sigui en forma de: 'trucar abans d'entrar', en configurar correctament el GPS o en engegar el detector de metalls (suposo que tots m'enteneu). Destacar l'últim llarg: amb una primera meitat difícil i una segona meitat bastant exposada.


La via està semiequipada amb trams difícils d'assegurar: cal dur friends fins C1, Aliens i diverses bagues sabineres. Roca a estudiar des del primer metre i només bona a l'inici del L2. Graus originals ajustats (la ressenya són la meva proposta).


Apa! Fins aviat i porteu també una serra per esporgar alguna sabina emprenyadora... esporgar, no tallar, eh?

2 comentaris:

edunz ha dit...

Lluís, has trobat una topo original d'aquesta via? si no vaig errat, el darrer llarg en realitat no estava acabat, faltaria posar-hi algun clau a la sortida pel diedre, d'aquí el final expo

Edu Garcia ha dit...

Jo vaig fer aquesta via amb el Marti abans de ser acabada i L'ultim llarg vam sortir per a on ara marca la resse del Lluis. no vam trobar cap expansio al llarg ni rartres de que algu hagues passat amb anterioritat.Originalmemt es molt dificil creure que sortis per la pomamdra ja que es un llarg dur rabios i dificil d'arribar-hi. Es molt mes practic rapelar des de l'ultim punt aconseguit. Salut PD: Al cim tampoc havia cap instal.lacio de reunio.