L'Hita Picazo a la Torre del Mig.

Dia d'excursió per la tranquila Móra Comdal amb una mini escalada per donar-li un toc de severitat a l'activitat. He repetit l'única via coneguda a la Torre del Mig, al Serrat de les Amoroses: l'Hita Picazo.

Vieta ben bonica que ressegueix l'esperó sud (sudoest) a través d'un L1 de tràmit que li fa guanyar ambient. Feta tota en lliure amb un parell de passos on prou cal apretar. Cal dur unes 11 cintes variades + R. i una baga per l'única sabina que hi ha. Roca amb un tram central boníssima i la resta a vigilar. Descens en rapel amb anelles.

Apa! Fins aviat i solitud garantida.

Los 50 del Guti a la Paret Formiguera.

Matí fred on feia mandra sortir del bar però un cel blau i el sol lluminós prometia una temperatura suficientment bona per escalar. Per si de cas, no ens hem volgut complicar la vida i hem apostat per Los 50 del Guti a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai.

Vieta sense massa història en que (només) l'inici prou rabiós ens farà mirar-nos-ho una mica. En lliure diuen 6b, personalment crec que és més i per les xarxes no he llegit pas que ningú ho hagi fet. L3 de tràmit i L4 molt xulo.

Dur 8 cintes + R. totes rapelables i còmodes. Roca molt bona en general. Ha combinar amb altres del sector, nosaltres ho hem fet amb la Joe Bonamassa, molt bona també.

Apa! Fins aviat i a veure aquest hivern com serà... de moment prou ha arribat de cop. 

L'Africa a la Paret del Grau.

I jo pensava que l'Africa de Coll de Nargó ja la tenia feta però veig que no. Així, en aquest fred dia d'hivern, en que no es veia ni la Paret del Grau quan hem arribat, decidim no complicar-nos la vida fent aquesta vieta.

Restaurada de fa uns quants anyets on amb algunes cintes i alguna baga o cordino per llaçar algun pont de roca ben massís ja en tindreu prou. La roca és bona i amb algun cantell ja una mica gastat. Recomanable dur pla B per si les mosques.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Llunàtica a la Paret de Riu Lacó.

Jornada incerta amb una boira del tot juganera amb el sol, i escalada incerta on havia de jugar (molt bé) amb els flotants, tot repetint la Llunàtica a la Paret de Riu Lacó, l'última via oberta al lloc amb l'espai just però suficient.

Bona via on tot i la modesta alçada, cap llarg desmereix. El L1 en fred, ja us farà serrar les dents i la resta, sense ser fàcil, dóna una mica més de respir. Escalada per fisures bastant tècniques de peus i algun tram ben atlètic. Menció especial a diverses sabines clau, que ajuden (i molt) a poder-la fer en lliure.

Cal dur mínim friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Les reunions s'han de reforçar. Roca molt bona menys uns blocs sospitosos al L2 (precaució).

Apa! Fins aviat i R2 en una sabina digna d'admirar ...i ben còmoda.