Calor extrema.

Uau! Què bèstia! Fa tres dies publicava un post amb les temperatures de rècord que vam tenir, però davant la bestialitat de l'episodi he volgut recollir les dades de l'estació automàtica que el meteocat té al poble. Així que aquí teniu les captures de pantalla.

 

Quatre dies seguits per sobre dels quaranta graus: qui ho vulgui vanalitzar, ho pot fer, però no deixa de ser una bestialitat que malauradament serà cada vegada més avitual.

Apa! Fins aviat i ... el run run em diu que hi tornarem.

---------------------------------------------------------------------

 

Suposo que a dia d'avui gairebé tothom és conscient que l'escalfament global és una realitat, i una clara mostra d'això són les temperatures màximes d'avui... brutals!

I Solsona no està al 'top ten' però déu ni do també. Jo només recordo un altre cop haver superat els 40° (crec que el 2015) i mai la d'avui.

Recomanar prudència i seny a l'hora de programar les escalades (les temperatures sempre són mesurades a l'ombra) i molta precaució en tot lo relacionat amb els incendis forestals.

Apa! Fins aviat i ...de foc a l'obaga, ni de broma.

Nota (de l'Agost del 2021): Un altre episodi de calor extrema que ens a portar un parell de dies per sobre dels quaranta graus i dos dies més sense arribar-hi però per ben poc.

Us he penjat les captures de pantalla de l'estació metereològica on un dels dies va igualar el regristre del Juny del 2019. Déu ni do. Ah, per acabar un detall de la nit de l'11 al 12 que va ser ampliament tropical... gairebé tòrrida, uf! uf!

Nota (del estiu del 2023): Calorada històrica aquest Juliol a Catalunya amb els 45,4° de Figueres i més de 80 estacions automàtiques del Metecat per sobre de 40°. Entre elles la del poble, amb record també mai vist, 42,4°. Brutal!!

Però és que aquest final d'Agost també ha estat espectacular: des del dissabte 19 fins el dijous 24, hem estat al llindar dels 40º (per dècimes), però el dilluns 21 sí que els vam superar. Com ha anècdota comentar la caiguda de 10º de temperatura en el moment de la petita tempesta que hi va haver.

Repassant una mica aquest post, m'adono que en els darrers tres anys, sempre em tingut algun o alguns episodis que em superat els 40º (el 2022 va ser durant els incendis del Juny que al no ser record no ho vaig anotar).

Nota (del estiu del 2024): Primera onada de calor severa de l'estiu i primer dia que superem els 40º (ahir i abans d'ahir 39°), un fet que es va normalitzant estiu rera estiu.

15 anys de... la Rasta a Cavallers.

No sé exactament com vam anar a parar en aquesta via de Cavallers, avui farà 15 anys. Suposo que devia voler escapar del sol de la plana i escalar quelcom fàcil pel Pirineu.

Així que l'únic record que tinc de la Rasta al sector de l'Afrikan Wall és l'inmortalitzat en les fotografies i just: aquesta correspon a la sortida de la xemeneia desplomada del L3.

Apa! Fins aviat i el sol i la calor ens va tocar igual... o més, jejeje!!!

15 anys de... la Tonerre de Brest al Roc d'en Solà.

En Roc d'en Solà a Perles ofereix unes curtes però boniques vies de placa, tot i així, n'hi ha algunes que s'escapen de les plaques i pugen per bonics sistemes fissurats o elegants diedres. I una d'aquestes és la Tornerre de Brest.

Sencera sencera, només l'he repetit un cop, l'ha d'avui fa 15 anys, i dos cops més m'he baixat del L1 per fred i per pluja (Des-07 i Mar-11), així que el record de la part de dalt és practicament inexistent però el poquet que queda és bo.

Apa! Fins aviat i haurem de tornar-hi... ara que estem fluixos ens servirà per tornar a entrenar.

Nota (del 12 de Novembre de 2020): Repeteixo de nou aquesta bonica via i refresquem la memòria de la part superior que tenia ben oblidada.

Inflada de braços en el L1, sobretot a l'inici. Placa ben fina al L2, després a disfrutar. Igual que el L3, ben maco i per disfrutar tot ell.

Molt de Poc a Vilamala.

Matinal ultra ràpida a Vilamala que a migdia teníem coses a fer. He tornat a intentar la Molt de Poc però ens n'em tornat a inventar un tros.

El L1 l'hem encertat però el L2 l'hem tornat a fer massa per l'esquerra tot i portar una foto/ressenya. Peró bé, aquest cop en veig capaç de fer-vos la ressenya perque vosaltres no erreu.

Apa! Fins aviat i poc material us farà falta... això sí.

15 anys de... la Civis Genís a la Dent de Cabirols.

La Civis Genís del Pedraforca és cita imprescindible en tot escalador clàssic: fàcil, curteta, facilment assegurable, ombra a l'estiu, aproximació curta (que no còmoda), descens també fàcil però amb la seva cautela, etç etç. D'aquí la seva freqüentació.

Jo vaig fer la meva primera repetició ara farà 15 anys i la segona uns anys després (Ag-09) i,certament només recordo l'enfilada pel pi sec a l'inici de via i el pensament de que quan falti la cosa canviarà notablement. De la resta... res de res, però no patiu que trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i porteu un pla B per si de cas.

15 anys de... l'Aresta Brucs a l'Ag de l'Arbret.

15 anys de l'ascensió a una de les agulles emblemàtiques de Montserrat: l'agulla de l'Arbret i, en concret per la seva elegant Aresta Brucs, ultraclàssica de la regió i piada en incontables blocs.

Suposo que som molts els qui em portat aquí aquell company o companya que volia escalar una miqueta sense complicacions, oi?

Apa! Fins aviat i compte amb les vies veïnes.

L'Anthropos al Tozal de Mallo.

El millor lloc del Pirineu? Aquesta és la pregunta que em feia el company des del cim del Tozal de Mallo després d'haver escalat la bonica (i desitjada) Anthropos. I certament, no vaig saber que respondre. El que si sabia és que estava rebentat de tibar en una via que si no hagués estat ell no hauria fet ni de broma (gràcies crack).

De les poques vies que he repetit a Ordesa és de les més tècniques que he fet: sense perdre l'essència atlètica, té diversos trams nyaperos i peus minúsculs que li donen un toc diferent. Bonica, aèria i atrevida, et deixa un bon gust de boca i ni molt menys els llargs inferior originals li fan perdre encant (almenys per mi), tot i que gairebé tothom entra pel contrafort de la Ravier .

Els llargs centrals estan semiequipats i els llargs inicials i finals estan desequipats. De material cal com a mínim: tascons (discret), friends fins C3, Aliens complert (parxís diuen) i unes 16 cintes variades, podeu repetir el que vulgueu segons nivell de la cordada però recomanaria anar sobradets: hi ha algun llarg on s'ha d'apretar fort sobre claus una mica atrotinats. Roca en general bona però amb diversos blocs dubtosos o tramets delicats sobretot a l'inici i final.

Apa! Fins aviat i reunions còmodes o molt còmodes i atenció... algunes amb expansions!!