Feia temps que volia posar-me en alguna de les vies piquents del Roc d'en Solà (potser massa i tot) i per acabar de rematar el dia una de les que feia anys i panys que tenia a la llista.
La Cent Heretjies és una via potent, amb roca excel.lent i força obligada. Entrada poderosa, adherència al límit, regleta tendinítica i fisura final de cine. Per fer un resum ràpid. El grau original està molt apretat (massa diria jo) així que a la ressenya li he pujat un plus menys a l'últim llarg.
La Morsa Chuan és una altra història.Tot i que comença amb un L1 equipat i molt bonic, a la resta de la via haurem de fer servir els tascons i friends a discresió i en algun lloc amb certa destresa. Tant el L2 com el L3 tenen ja una roca més variable (sense arribar a ser dolenta) i més vegetació, sobretot l'arribada al cim.
I per acabar les ressenyes.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
3 comentaris:
Parce! com ja vam discutir profusament...jeje, deixem-ho en que l'últim llarg, a part de brut, et jugues una bona galeta... Hi ha un parell de sabinetes que, quan es devia obrir, probablement estaven en més bon estat, pobretes...
Axel
Eps! evidentment em referia a la Morsa...
Jejeje!!!! Ja saps que tu i jo no estem mai d'acord. Fora massa aborrit si hi estiguessim.
Au! Cuidat i no et queixis tant.
Publica un comentari a l'entrada