D'una anterior visita, teníem un deute pendent amb la Visera, de les parets més espectaculars que hi ha a tota la península. Quin desplom! i quina roca! Brutal!
La primera vegada que hi vaig pujar, em vaig quedar bocabadat amb la part superior de la paret. Calia pujar-hi, calia fer la Zulú Demente (que no vol dir treura-la en lliure).
No cal que expliqui gran cosa de la via. Suposo que amb la solera que té, ja s'ha dit tot. Només dues cosetes: anéu bé de grau que la disfrutareu el doble (l'últim llarg es deixa trampejar) i assegureu la jugada que baixar-se és complicat.
Avui el company s'ha llevat (si és que s'ha arribat adormir) fet caldo i m'ha tocat fer una solitària ràpida. I he escollit el Mallo Colorado.
No tinc gaires ressenyes dels petits mallos, però les suficients per sortir del pas, aquest cop l'Ultravox. El que costa més d'aquestes vies és trobar la línia correcta de parabolts, totes s'assemblen.
Per aquesta via, cal seguir les xapes negres. Per la resta, poc més a destacar. Vieta ràpida, curta, fàcil, ben assegurada i roca bona amb algun còdol dubtós.
Apa! Fins aviat i ...penseu en agafar tanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada