La Trencasostres a la Serra de Sant Joan.

Feia molt dies i mesos, fins i tot anys, que no disfrutava de la tranquilitat d'aquest sector de paret de la Serra de Sant Joan. Pensava que trobaria el camí d'aproximació bastant trillat, però no. Una mica més marcat sí, però res important, bon senyal.

Des de que van obrir la Trencasostres la vaig afegir a la llista, però mai trobava el dia per anar-hi (l'excusa fàcil quan una via et fa repecte). Quan feiem el descens em notava cansat, senyal inequívoc que la via m'ha costat, sobretot el L4 (uf! uf!).

Volíem fer-la sense clavar i, o hem aconseguit fins a l'artificial, on no fer-ho suposa jugar-te una bona castanya. En lliure surt (al voltant de 6b+) però val més assegurar-ho amb una V gorda. La resta és de buscar-se la vida i amb trams atlètics. Com ja he dit, compte amb el L4 i amb la respectiva reunió (arbre sec).

Apa! Fins aviat i amb dos claus en l'R6 i l'artificial ja no faria falta portar-ne.