La via té un L1 d'aquells que et fan treure la son ràpid de les orelles, i moll com l'hem trobat encara hem flipat més. Fins que no ha sortit el solet, l'escalada a recordat més els dies d'hivern que no pas els d'estiu, però no us penseu que la cosa hagi millorat gaire després, quatre o cinc hores tocant-nos el vent ens ha deixat força maxacats.
Nosaltres hem passat amb friends fins el C2, però el C3 pot anar bastant bé, la resta de trastos al vostre gust i segons el nivell. La via l'he trobat més difícil del que m'esperava però donades les condicions metereològiques tampoc en puc fer massa cas.
Apa! Fins aviat i... el Pas de l'Ós l'haurem de rebatejar com el Pas de l'Isard mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada