dijous, 11 d’octubre de 2012

15 anys de... El Dia de la Bèstia a la Paret del Silenci.

Quan els companys em van passar la ressenya d'aquesta via s'em va fer la boca aigua ja que a la part alta pujava per una vertical proa de roca molt estètica. Tenia que posar-m'he fort per repetir-la i vaig esperar més d'un any per poder-m'hi atrevir per que sabia que la roca del segon llarg era dolenta (la resta no) i que la esmentada proa exigiria el millor de mi.


La via no decepciona, vertical i fina des del primer metre fins l'últim, llàstima del L2 per que sinó seria una magnífica via. Cal examinar bé la roca per trobar els llocs on assegurar-se, tot i que de tant en tant apareix algun espit que marca el camí i calma la bèstia.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.