divendres, 7 de desembre de 2012

15 anys de... l'Amanita a Canalda.

Mar de panxes, de repises, de jardinets penjats. Mar de xorreres, balmes i desploms. Canalda és una paret amb poques línies definides, pocs relleus diferenciats.



Aquesta via però, segueix un d'aquests pocs relleus, no és d'extranyar que fos de les primeres en obrir-se. Part inferior ben definida per un fabulós diedre en diagonal i part superior trobant el punt feble de l'enorme balmat que domina el sector després d'un evident flanqueig per una repisa entretallada.



L'Amanita resta semirestaurada i semiequipada (amb tascons i friends fins el C2 ja fareu), la roca és bona en general però amb el peatge d'alguns jardins emprenyadors a la segona meitat. El grau en general és fàcil però alguns passos són prou interesants per que sortiu contents al cim.

Apa! Fins aviat i ... l'he repetit en una ocasió (Set-05).

Nota (del 14 d'Octubre de 2013):Torno a repetir aquesta clàssica de la paret dins els actes de la III Trobada d'Escaladors i disfrutant d'una extraodinària companyia.


Aprofito també, per actualitzar la ressenya i penjar-vos-la de nou.

2 comentaris:

josep i laura ha dit...

Una de les millors descripcions de Canalda que es poden fer! L'Amanita, quines ganes d'anar-hi, però abans d'apropar-nos-hi hem de carregar piles i creure-ho!

Salu, tàpia i fred

Parce ha dit...

Jejeje!!! Doncs va!!! vejam aquestes piles!!!

Salut.