dijous, 9 de maig de 2013

L'Spaghetti a la Paret de Catalunya.

Aquest temps, que no acaba de ser ni carn ni peix, m'ha fet la punyeta i m'he tingut que conformar amb l'Spaghetti de Montrebei. I encara sort per que una gotellada en el descens m'ha fet pensar que arribaria moll al cotxe.


De la via varies cosetes per comentar però cap que valgui la pena: via romàntica amb diversos trams de xemeneia terrosa al màxim, de mica en mica va quedant tancada i s'acaba escalant per fissures i diedres que corresponen als llargs més interesants.


Trobareu algun cordino testimonial i haureu d'autoassegurar-vos-ho amb tascons (no els duiem i els he trobat a faltar), Friends, Aliens, bagues i cordinos (nosaltres duiem el C4 i l'hem passejat). Els claus NO fan falta. La roca en general és bona menys a l'últim llarg i, com he dit, trams de terra en els replans de la xemeneia.


Apa! Fins aviat i vigileu amb el fregament en els primers llargs (possibles reunions intermitges)