divendres, 29 de novembre de 2013

El Dia de la Mona i la Via dels Catalans a la Paret de l'Altar.

Anar a Malanyeu durant la tardor (tot i que sembli hivern) és un goig per la vista. El company tenia ganes d'anar a la Paret de l'Altar i a mi m'ha anat perfecte ja que no hi havia escalat mai. Hem fet dues vies: primer la dels Catalans i després El Dia de la Mona.


La primera totalment en lliure, amb burils al L1 i L2 i després parabolts i espits. Moviments curiosos sobre una roca curiosa. Escalada vertical i llargs molt curts (de l'R3 al terra 60m justos de rapel).


La segona té una primera meitat gairebé tota d'Ae i després la mateixa tònica que l'altra. Curiós tram en el flanqueig, llàstima que la roca no acompanyi massa en tot aquest tram inferior.


Les dues vies són boniques i estan molt assegurades. En tots els trams en lliure, val la pena apretar fort perque la roca és molt bona. Tot i que les tirades són curtes, les reunions són penjades. Gairebé totes tenen cordinos i maillons per rapelar (preveure recanvi), nosaltres hem rapelat segons us indico a la ressenya.


Apa! Fins aviat i ...tant costa deixar les reunions decents si hem de rapelar des d'elles (inox, anelles i dos punts).


1 comentari:

Anònim ha dit...

Les reunions es una part important de la feina...,reunio cutre...operturiste cutre