dimarts, 18 de febrer de 2014

La Via del Xavi a l'Ag. de l'Esquelet i la Hello Harry a l'Ag. del Pinguí.

Últimament sempre que vaig a Montserrat em pelo de fred, i tinc dues opcions: ho deixo d'anar-hi o busco unes millors condicions, perque ja en començo està tip d'anar amb vint-i-cinc capes de roba i no tenir tacte als dits. Avui a la regió d'Agulles (sense sol i amb vent) a la Via del Xavi de l'Esquelet i la Hello Harry al Pinguí, fent-ho així, baixes d'una i comences l'altra.


La primera és la típica escalada d'Agulles dels vuitanta: fina, vertical, d'equilibri i sobretot un grau apretat de collons. Menys mal que els burilillos encara estan a prop. El L1 encara l'he encadenat però el L2 (sense tacte al dits) m'he pillat com una bèstia.


I la segona, amb les mateixes sensacions tèrmiques, l'he apurat fins que m'he ratllat i he fet un parell d'A0: L2 6a i L3 6c màx. a confirmar. Almenys el desplom final trenca una mica la tònica de finura i equilibri.


Les dues tenen la roca molt bona vigilant amb les arribades al cim. Ben assegurades en els trams difícils, la del Xavi amb burils en bon estat i la Hello Harry restaurada amb parabolts. Descens en rapel segur de 15m pel vessant nord (a l'Esquelet cal desgrimpar uns metres per trobar la instalació) i poca cosa més a destacar.


Apa! Fins aviat i ara us dies de repòs que ja toca.