dijous, 20 de març de 2014

15 anys de... l'Aresta de la Solitud a la Paret del Darrera.

A Font Ferrera hi ha racons i raconets per parar un tren, i sempre que baixava de la Paret del Triangle em quedava mirant el conjunt de resalts que hi ha just a sobre una torrentera. Així que fa 15 anys vaig acabar d'obrir l'Aresta de la Solitud a la Paret del Darrera (darrera el Triangle per l'oest).


Tot i el modest recorregut, és una via bonica sobre bona roca, ideal per arrodonir una escalada al Triangle. El L1 és el més xulo i vertical, i el L3 el més difícil (trampejable en artificial). L'aproximació s'ha de fer pujant pel camí de descens del Triangle, i el descens s'ha de fer per la dreta anant a buscar el torrent, que si el trobeu moll tindrà la seva gràcia, i tornant a peu de via.


Apa! Fins aviat i poc després vaig repetir-la amb cordada ...com tinc costum de fer en les solitàries que obro.