dijous, 9 d’octubre de 2014

L'Alabets a la Dent d'Orlú.

Com que sembla que el fred no es decideix a venir, hem fet la quilometrada fins a la bonica vall d'Orlú, a punt a punt d'esclatar amb els colors de tardor, per escalar l'Alabets de la cara sud-est de la Dent.


La via no té massa història (xapa i continua) essent bonica i variada (amb domini clar de les plaques) ara bé, hi ha algunes cosetes que no m'han agradat: alguns parabolts dels llargs difícils els he trobat mal ubicats forçant massa el recorregut per les plaques, les reunions estan massa baixes resultant incòmodes, però sobretot sobretot el que més toca la moral és la longitud dels llargs, massa curts per anar ràpid i massa llargs per poder-los empalmar, a l'hora de rapelar et trobes amb el mateix, són aquells 35/ 40 metres que t'obliguen a fer-los tots o gairebé tots.


Amb 12 cintes (alguna de llarga) i reunions ja fareu. Ben assegurada amb un L2 obligat i llarg clau de la via. Grau original apretat (l'he pujat una mica en alguns llargs a la ressenya que us he fet) i poc més a destacar. Inici uns metres per sobre el camí d'accés (R0).


Apa! Fins aviat i ...ara em sembla que sí donaré per finalitzada la temporada pirinenca, jeje!!