dimecres, 21 de gener de 2015

Les parets poden esperar.

En la vida sempre hi ha una primera vegada en totes les coses, i ves per on, jo estic en una d'aquestes primeres vegades.


Vindràn més escalades, més vies però ja se sap que la paternitat et canvia la vida. De moment seguirem amb les escalades de fa 15 anys i sabent que les parets poden esperar.

Apa! Fins aviat i ...com si hagués estat ahir però ja en fa una setmana, uf!! uf!!

4 comentaris:

Ylerget ha dit...

Felicitats novatillus!!

Ànims i a practicar, apendre la tècnica i anar progressant...

Vinga que aviat ho tindreu controlat i continuaran les escaladetes.

Jo vai pel segon i vaig sortint, ahir la J. Freixenet de Vilanova... és per animar...

Salut!!

PASTES ha dit...

Xaval disfruta-ho que la meva gran ja té 20 anys i sembla que va ser ahir, així que a poc a poc i no te'n merdis quan canviis els bolquers.

Salut i a tibar-li!

PD: ja et trucaré per demanar-te informació de Busa

Parce ha dit...

Ho tindré en compte companys. El segon crio i que aquest ja tingui 20 anyets........ a de ploure molt encara!!!! Jejeje!!!

A Busa t'hi vull acompanyar, Pastes, tingueu-ho en compte!!

JOSE LUIS ha dit...

Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
plantararboles.blogspot.com.es
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud,
José Luis Sáez Sáez