dijous, 12 de febrer de 2015

15 anys de... la Júlia al Puig Campana.

Mai he estat persona de fer viatges gaire llargs (digueu-m'he raro), però fer viatges penínsulars si que m'agraden. Hi ha tant per escalar i per descobrir que no cal anar més lluny. Ara farà 15 anys vaig fer-n'he un a les parets de llevant.


Els companys van proposar-m'he la Júlia al Puig Campana i cap allà vam anar. Via molt bonica i clàssica. Fissures i diedres mantinguts on destaca per sobre de tot el L2: el millor i més difícil sense dubte.


Nosaltres vam continuar per l'Esperó Central (recordo que enmig de la boira) fins trobar la baixada a la dreta per uns punts vermells i cables.

Apa! Fins aviat i precaució amb la baixada que no la recordo pas fàcil.