divendres, 5 de juny de 2015

Sinuhé i Laura Garcia a la Paret de St. Jeroni.

La Paret de St. Jeroni de Montserrat fa mandra anar-hi. Quan la veus allà dalt de tot sempre dius: -Vaaa, un altre dia!-. I ves per on, aquest altre dia acaba arribant. La seva orientació oest la fa ideal pels dies que busques ombra des de bon matí. I la seva modesta alçada convida a fer-ne dues i així ho hem fet: primer la Sinuhé i després la Laura Garcia.


La Sinuhé comença a l'R1 de la via d'Hivern, just al collet de l'Agulla Trobada, essent bonica i directa. Escalada fina i Ae final on cal estirar-se molt (i al primer pas estirar-se moltíssim, ja ho veureu, recomanable antena o ganxo).


I la Laura Garcia és una via molt bonica, sobretot l'últim llarg. L1 amb una entrada molt fina, L2 en sostre curiós (estreps recomanables) i L3 de continuitat molt bo.


Vies equipades menys el L1 de la Sinuhé (que correspont a la via d'Hivern, dur friends fins C2). Roca molt bona en general (la Sinuhé amb una mica més de crosta). I descens recomanat per la Excelsior: dos rapels de 50m.


Apa! Fins aviat i ombra fins a migdia però ventet gairebé assegurat a partir de llavors.