diumenge, 6 de setembre de 2015

La Cristina Gómez a la Paret de l'Aeri.

Aquests dies sembla que les desgràcies es succeeixen i les imatges fan encongir el cor. Avui hem anat a la Paret de l'Aeri de Montserrat a repetir (sense voler) la Cristina Gómez, una via oberta en record d'aquesta noia que va tenir el fatal desenllaç i que també va fer encongir el cor.


En el seu moment va ser criticada però de mica en mica s'ha acceptat com una via més. Tot i el poc espai disponible, la via és prou maca i, si es va fort, surt en lliure menys el sostre del L4 (l'enhorabona al company, quin crack!). Personalment crec que el L1 és el més finet, obligat i difícil, i el L2 el més xulo i sorprenent.


Nosaltres anàvem amb cintes i sense problemes, només en algun punt del L2 i L3 hem tingut alguna excursió sense més importància (Aliens opcionals), els trams difícils estan ben assegurats. Reunions còmodes menys l'R7.  La roca molt bona en general (alguna crosta en el L1).


Apa! Fins aviat i  per cert... xapes de color gris, en algun punt difícils de veure.