dimecres, 20 d’abril de 2016

Afumats Tendrós al Pic de St. Cugat.

De mica en mica anem sumant visites en aquesta paret ribagorçana, ara ja tenia ganes de tornar-hi. Avui hem fet l'Afumats Tendrós a la part inferior del Pic de St. Cugat, amb un ull mirant els núvols per si s'obria alguna clariana i l'altre mirant la roca per si sortia algun canto miraculós.


La via està semiequipada i m'ha agradat més del que em pensava. Comença per una via esportiva just a peu d'asfalt i acaba per un característic i vistós sostre del tot peculiar. Destacar, per això, el penúltim llarg per una placa d'adherència fina i difícil on sembla mentida que els gats si quedin adherits, brutal!!


Amb friends fins el C2, Aliens i bagues ja fareu. Diverses reunions en arbres i les darreres equipades. A la cresta cimera trobarem varies reunions que ens aniran molt bé per xapar o per muntar sinó fem ensamble. Roca molt bona amb pedres soltes i herba en els replans (poca herba i molta roca). Descens sense complicacions per la ferrata.


Apa! Fins aviat i recomanable NO empalmar els darrers llargs.

2 comentaris:

luichy ha dit...

Otra vez avisa, home.

Parce ha dit...

Si, tienes razón,pero ha sido una visita relámpago, jeje!!!