Per mi, el pas més punyatero de tots és superar el primer espit (he tingut que sucumbir posant un peu a la xapa), a la resta he disfrutat com un nen amb les fissures que surten al pas. He de dir que tots el llargs tenen la seva gràcia (menys el dos fàcils del mig) i on una bona tècnica d'empotrament de mans us serà essencial si voleu superar-la en lliure. Menció especial a l'últim llarg on si aprofiteu bé els reposos que hi ha no us costarà tant.
Amb uns quants tascons, friends fins C3, Aliens i 16 o 17 cintes ja fareu, però si sou molt col.locadors de trastos o aneu una mica justets de grau dur el C4 i repetir el C2 i C3 us pot anar bé. La via està semiequipada i les reunions amb dos espits amb anella per si és vol rapelar (jo sempre que puc prefereixo caminar que rapelar, vosaltres mateixos). Roca molt bona i compacta menys els trams fàcils. Sol fins el L3 per després ja tenir ombra.
Apa! Fins aviat i un parell d'exemples de la manicura que li han fet al camí, però pel que he vist la gent continua baixant per on vol... potser així aguantarà una mica més, jeje!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada