dijous, 11 d’agost de 2016

Ansó. L'última vall pririnenca (o no).

Fa bastants anys un romàntic de l'escalada (o més ben dit, un passejant de les muntanyes) hem parlava d'unes parets precioses i altives en una vall perduda del Pirineu que jo només havia sentit en converses laborals de mon pare. Les ressenyes passàven per les meves mans i sempre anàven a parar al fons de la carpeta. Quan anar-hi? Vet aquí la qüestió.


Si se'n te ganes, tot en aquesta vida acaba arribant i les meves primeres escalades a la Vall d'Ansó s'han fet realitat (gràcies companys i gràcies familia), i la veritat és que han superat les meves expectatives amb escreix. Com unes parets com aquestes han pogut passar desapercebudes fins el tombant de segle? Increïble!!! I el que queda per obrir, fua!!!

 Nosaltres hem fet dues vies i futures clàssiques si no ho són ja. Primer la Camille a la vertical Paret del Codero d'Ezkaurre o Paret d'Ur i l'endemà l'Espiritu del Bosque al super estètic i esbelt Pilar d'Ansó.


De la primera destacar: el diedre de continuitat absoluta del L4 on cal dominar a parts iguals la tècnica de fissura i el canteig de peus sobre preses minúscules. El L8 super bonic i amb molt ambient. I el diedre final per rematar la festa i els braços si no ho han fet més avall. Cara Est.


De la segona destacar el L3 com el més obligat i difícil (el 7c de l'Ae ja és per extraterrestres) i el preciós L7 que per si sol ja val la pena la visita. I en general destacar la notable tècnica de peus que és necessita per fer la via en lliure (o gairebé tota en lliure), la peculiar estructura de la roca obliga a fer adherències increïbles o cantejos impossibles. Cara sud.


Vies gairebé equipades però en les dues vies cal portar els friends fins el C3, Aliens i unes 15 cintes variades. En moltes tirades no posarem res però en d'altres si. Reunions equipades menys la cimera de l'Espiritu del Bosque (important guardar els aliens).


Quatre ratlles de les aproximacions i descensos.

Camille: deixar el cotxe en el petit aparcament dels dos fajos gegants i característics. Trobar l'inici del caminet (punt vermell) i pujar en forta pendent fins a peu de paret i travessar a l'esquerra (30min). Pel descens, planejar per les campes d'herba (alguna fita) fins veure una petita borda de pastors, fer una diagonal en baixada cap a sota la borda (camp obert i mil camins possibles) fins anar trobant alguna traça i una pista forestal al límit amb el bosc, seguir la pista fins la carretera i retornar (90min).

Espiritu del Bosque: deixar el cotxe a l'aparcament del pal de telèfon amb marca vermella o una mica més amunt. Travessar el riu (sense problemes, poc cabal a l'estiu i moltes pedres) i remuntar per un torrent (fites), creuar un primer camí transversal i agafar el segon a la dreta fins una ziga zaga on el deixarem per pendre un corriolet que ens retorna al torrent, NO creuar-lo i seguir-lo un tros amunt fins que unes fites ens fan sortir per l'esquerra (obrir bé els ulls, no és evident), pujar en forta pendent fent ziga zagues fins que s'acaba el bosc i veiem el Pilar d'Ansó sobre nostre, només en restarà la campa d'herbes i la pedrera inhumana (75min). Pel descens crestejar cap a la dreta (est) fins trobar una bretxa amb una fita (5min) i 15m per sota trobar una intal.lació de dos parabolts i mallons d'on rapelarem (40m mínim), i ja evident cap a la pedrera i el peu de via.

Apa! Fins aviat i espero no tardar tant en tornar-hi.