Via del Gran Escanyall al Puig de Millà.

Damunt les aigües de l'embassament de Canelles hi ha diverses parets feréstegues, salvatges i perdudes de la mà de Déu, on la tranquilitat i el silenci són les autèntiques vetlladores del lloc. Avui m'he deixat enganyar per anar a una d'elles: el Puig de Millà.

Hem repetit la Via del Gran Escanyall amb el seu L1 del tot contundent i molt més difícil que la resta. Recomanaria ser solvent amb les xemeneies i tenir un bon tipet per poder-se arrossegar amb una mica de dignitat ... realment lo fàcil del llarg és el tram de bavaresa de l'entrada. De la resta no cal comentar gran cosa perque és bastant més benèvol.

La via està semiequipada i costa de creure que només demanin tascons i bagues. Amb un joc de friends (fins el C3 almenys) anireu molt millor. Roca molt bona en general (compte amb alguna crosta del L1 i del L5). La vira del L3 està habitada per voltors millor anar-hi a la tardor i ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i millor no portar res penjat al darrera... no és conya, ja ho veureu.