La setmana passada ens fotiem de calor i avui ens hem fotut de fred a Montrebei (...aquest temps no hi ha qui l'entengui). Doncs si, tot i ser estiu, he passat fred repetint la Todo Ventajas de la Paret de Catalunya i la sensació d'escalar amb les mans adormides no m'ha agradat gens i això que la via és ben maca.
La podem dividir amb dues parts separades per una gran feixa: la part inferior per un sòcol o contrafort amb el L1 prou interessant i, la part superior que constitueix la paret propiament dita, amb diversos trams de qualitat del tot verticals i atlètics.
Escalada per fissures i diedres molt poc equipada però facilment assegurable on, com a mínim, necessitareu els friends (fins C4), els Aliens i diverses bagues (a partir d'aquí sumeu el que vulgueu). Menys dues reunions amb parabolts (l'R4 i l'R6), la resta es fa en bones alzineres. Roca molt bona amb diversos blocs a controlar i pedra solta en els replans. Agulleta característica a mode de gran bloc recolzat i fletxa a l'inici.
Apa! Fins aviat i L3 comú amb l'Anglada.
2 comentaris:
Hola Parce,
Me alegro que te gustase, es una vía pequeña-mediana de corte clásico que sin grandes pretensiones te hace pasar un buen día.
Abrirla fue un placer porque básicamente nos dedicamos a escalar poniendo flotantes y casi no dió trabajo de limpieza ni de emplazar seguros fijos.
El nombre de la vía viene de una frase que emplea Toño Carasol cuando en una vía se va complicando todo y entonces dice "todo ventajas!" aunque justamente en esta vía signifique lo contrario porque la vía es muy noble y se protege bien (si sabes!)
Saludos, Chavi
Buenas Chavi. Pues si, la verdad es que no pensava que fuera tan bonita, lástima del jardín.
Nos vemos.
Publica un comentari a l'entrada