Sempre que caminava pel peu de la paret de Canalda, m'aturava uns instants a l'inici de la Tranxilium 50 per mentalitzar-me que tard o d'hora hauria d'afrontar el repte d'escalar-la, i aquest dia va arribar avui farà 15 anys.
El més complicat d'aquesta via és fer el L1 sobre roca dolenta i difícil d'assegurar. Un cop fet, la resta és per disfrutar d'una via tipicament canaldera amb cap o gairebé cap assegurança, trams de navegació i incertesa de si vas pel lloc on toca... dit d'una altra manera: coctel perfecte per romàntics (guerrers).
Apa! Fins aviat i nosaltres no teníem la ressenya que us he fet... però en canvi jugàvem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada