He repetit la Via del Quart Home: perduda injustament en el temps i en la llunyania. En general m'ha agradat però sabent on estas i sabent que la qualitat de la roca és el que és. Molt evident tota ella resseguint xemeneies i diedres a partir de l'R1 (amb un final de festa del tot inesperat i diferent). Trobar petits rastres de pitonatge d'antany ajuda en la certesa del camí a seguir juntament amb algun pitó i algun buril a les reunions.
Molt poc equipada on cal dur els tascons, friends fins C4, Aliens, alguna baga ben llarga i 4 claus variats per montar alguna que altra reunió de la meitat superior (sense ells la cosa quedaria francament precària). Roca variable: esquarterada en alguns trams, bona en d'altres i pedra solta en els trams fàcils i replans.
Descens per la Canal d'Estana sense fer cap rapel però si un parell de desgrimpadetes de IVº: Agafar-s'ho amb calma i mirar bé ençà i enllà per anar trobant el caminet. A mitja canal hi ha un rapel de dos claus (preveure bagues) d'uns 30m màxim i, ja al final diferents sitrals: un rapel llarg d'un sol clau (de la 'muerte'), un altre de dos però que sense neu no s'arriba i finalment una corda fixa (també de la 'muerte') lligada d'un parabolt que permet fer un rapel curt (que ni que sigui un de sol, dóna més confiança que tot lo altre).
Apa! Fins aviat i no us desanimeu per l'aproximació... tampoc és tant, jejeje!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada