Dia insegur en que no hem volgut arriscar gens per si la pluja ens feia fora, així que les parets de Comiols eren el lloc ideal i la Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent la via perfecta: ombra (per si feia sol), ben assegurada (per anar ràpid) i rapelable (per si ens atrapava algun ruixat).
Pel que fa a la via, és una escalada ben interessant i disfrutona, amb un L2 on és podrà apurar al gust de cadascú però amb un grau original benèvol, un curt L4 que dóna accés al cim que no hem fet perque és purament de tràmit i per resumir-ho: una via 'plaisir' amb totes les lletres.
Cal dur un bon grapat de cintes (unes 18 de variades per xapar-ho tot). Roca molt bona en general, descens en rapel, ombra fins la una i final comú amb la via veïna (per cert, hi ha un pont de roca vell a l'alçada de l'R2 dreta que no sé pas d'on ve i on va).
Apa! Fins aviat i la nota discordant ha estat l'excessiu soroll de trànsit de la carretera... una autèntica pena.
4 comentaris:
Enhorabona per la via, com es nota que estàs acustomat al conglomerat !!
Diguem... que m'agrada tocar roca sigui la que sigui i, amb el país que tenim, en podem tocar de molts tipus (i qualitats, jeje!!).
Aquesta, no la deixis escapar.
El pont de roca es d’una via que vaig obrir fa uns anys ( Ballart Day) Es va obrir sense expansions i la via del Joan la trepitja a partir de la R2. Per cert, va sortir publicada al Vèrtex. Per tant, parlaré amb el Joan, però queda pendent de desequipar aquest tram fins el cim. Edu
Cert, Edu. Vaig estar buscant i ja la vaig trobar. Gràcies de totes maneres.
Publica un comentari a l'entrada