Sembla mentida que aquestes alçades de la pel.lícula encara es puguin obrir vies amb certa lògica al pany principal de la Paret de les Bagasses. I certament, la Sin Vergüenza n'és una amb l'espai just i suficient per que pugui passar com una bonica i enverinada via.
En la rebuda a peu de paret només ens faltava la catifa vermella ja que el muntatge existent comença a ser força espectacular (compte a no fer saltar els sensors de la malla metàl.lica). A partir d'aquí, és un luxe poder disfrutar (i patir) de les plaques i la roca típica del lloc tal i com podien ser a l'inici dels anys vuitanta. Això sí, prepareu-vos per escalar amb majúscules i moltes vegades amb l'assegurança sota els peus.
Grau apretat o molt apretat, assegurances justes i en algun moment no a lloc i, roca molt bona, gens gastada i una mica bruta de líquen en algun punt. Dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Destacar l'inici de via xafant malla, el finet L3 i el brutal i piquent L5.
Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes i al company que ni s'ha despentinat...
1 comentari:
Mola que hagi agradat, gracies per les teves ressenyes les hem fet servir molt.
Valentin.
Publica un comentari a l'entrada