Dia gris i lleig avui a la Paret de l'Extrem del Montroig (sort que al galliner sempre hi ha escalfor). Em repetit una de les últimes vies del lloc: Els Tres Ateus. I potser sóc jo que m'he tornat molt llepafils, però la via té quelcom que m'ha deixat un gust ben agredolç.
Té trams molt xulos però també trams de platja vertical bastant delicats. L'arrencada del terra és en desplom, rabiosa i malparida des les que ja t'endús el mastegot només començar i on l'A0 a triomfat, això sí, la segona meitat del L1 és espectacular. La resta, a excepció del final del L3, està força bé amb una arribada al cim ben atlètica.
Via poc equipada en general on cal dur bastant material: friends fins C5 (recomanable repetir fins C4), Aliens ben complert i algunes bagues. Roca variable, dolenta a l'inici i després ja més bona però amb diversos blocs dubtosos escampats per la via. Terra a les feixes i a la segona meitat del L3 (molta precaució). Reunions a reforçar.
Apa! Fins aviat i ...aventura garantida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada