Cal Pelat al Cogulló del Turp.

Dia absolutament meravellós en un entorn increïblement bonic per fer l'última escalada de l'any. Llàstima que la via, Cal Pelat, no hagi estat a l'alçada, tot i que era bastant difícil donades les circumstàncies. Així és, el Cogulló del Turp és un paratge altiu, tranquil i salvatge reservats només als senglars més romàntics que no tenen por d'una punxada d'argelaga o una esgarrinxada de boix.

I de la via, dir-vos que tot i que està ben trobada i ben oberta, té aquell punt de roca a vigilar en tot moment que li treu tota la bellesa,de fet, totes les vies d'aquesta paret tenen el mateix problema: la (mala) roca. Llàstima.

Tant mateix, amb un assortit d'Aliens i bagues prou podeu disfrutar-la sempre i quan sigueu capaços de trobar-la: fer-ho a l'esquerra de la marcada canal vegetal que divideix la paret en dos. (molta) Sort.

Apa! Fins aviat o millor dit... fins l'any vinent.

Bones festes.

Companyis, com qui no vol la cosa, ja tenim el 2024 gairebé liquidat. Un any amb diversos objectius aconseguits (no tots d'escalada) i amb ganes de seguir-ne sumant més.

Desitjar a tothom un Bon Nadal i un millor 2025, amb una llista de (bons) propòsits ben ambiciosa (després sortirà el que sortirà, jeje!!)

Apa! Fins aviat i sigueu felicis... 

Chiky Boom a la Paret de Sta. Lis.

Dissabte perfecte per escalar a Àger: solet i bona temperatura. Lo no tant perfecte ha estat la via escollida: la Chiky Boom, massa replà pel meu gust. I sort de la (bona) companyia retrobada després d'alguns anyets que ha fet mooolt més divertida l'ascensió.

Doncs això, vieta amb tant replà com trams escalables. Almenys els trams escalables són xulos, sobretot de la meitat cap a dalt. Ambient de paret i compromís zero, ja que en totes les feixes ets pots escapar cap a la dreta. Menció especial al piquent inici del L4 (alerta) i al bonic L8.

Està bastant semiequipada i gairebé tots els flotants són pel diedre del L8 (friends fins C2 i Aliens). Roca bona en general i pedra solta als replans. Reunions comodíssimes a les feixes (alguna cosa havien de tenir de bo).

Apa! Fins aviat i descens sense complicacions per la canal de la dreta.

Bona Confitura als Esquerps d'Odèn.

Matinal ultraràpida als Esquerps d'Odèn abans de tornar a les obligacions paternals tant freqüents en aquestes dates (mínim un o dos cops per temporada, snif snif!!!).

La Bona Confitura és una altra de les vietes fàcils i sense expansions oberta en aquest retall de calcari sota la carretera d'Odèn on, unes petites obres, han deixat ben bruta de terra i pedres soltes tots els replans de la paret, precaució.

Apa! Fins aviat i esperarem una temporada a veure si la pluja ho neteja.

15 anys de... la Combinat Sorpresa a la Paret de Riu Lacó.

Normalment a Riu Lacó i fa un solet que enamora, però si enganxes el dia dolent hi pots arribar a passar molt fred. I avui fa 15 anys va ser un dia dolent tot repetint la Combinat Sorpresa.

La via va pels sostres de l'esquerra, just damunt de la carretera i allunyat de la paret sud. No en recordo gran cosa, només que sense ser una gran via tampoc estava malament.

Apa! Fins aviat i us adjunto la ressenya que vaig fer un cop repetida.

Bonys Benignes a la Paret del Devessó.

Ha costat però finalment i de mica en mica la neu ha arribat a la muntanya. Així, després de la plugeta (i nevada) d'ahir, la incògnita era saber com estaria la roca de la paret del Devessó a Malanyeu, el destí del dia d'avui.

Feia temps que tenia ganes de fer la Bonys Benignes: via amb ben poca informació i quedo gratament sorprès de la qualitat d'aquestes vietes injustament oblidades. Molt bona via oberta d'una forma brillant. He estat una bona estona buscant l'inici (buril poc visible) però un cop en marxa tot anat rodat.

Cal dur friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos per reforçar els existents. Roca excel.lent en tot el recorregut i descens rapelant per l'Any de Neu. Grau ajustat.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

15 anys de... la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.

Les virtuds de la Montanisell per gaudir del sol d'hivern són ben conegudes. Nosaltres així ho vam fer avui fa 15 anys tot repetint la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.

No recordo gran cosa de la via, només dues cosetes: concepte general de bona via i L5 molt guapo. Per tant, busqueu informació per la xarxa que prou en trobareu.

Apa! Fins aviat i... tot i el nom a l'inici, millor no fallar en l'aproximació.

L'Hita Picazo a la Torre del Mig.

Dia d'excursió per la tranquila Móra Comdal amb una mini escalada per donar-li un toc de severitat a l'activitat. He repetit l'única via coneguda a la Torre del Mig, al Serrat de les Amoroses: l'Hita Picazo.

Vieta ben bonica que ressegueix l'esperó sud (sudoest) a través d'un L1 de tràmit que li fa guanyar ambient. Feta tota en lliure amb un parell de passos on prou cal apretar. Cal dur unes 11 cintes variades + R. i una baga per l'única sabina que hi ha. Roca amb un tram central boníssima i la resta a vigilar. Descens en rapel amb anelles.

Apa! Fins aviat i solitud garantida.

Los 50 del Guti a la Paret Formiguera.

Matí fred on feia mandra sortir del bar però un cel blau i el sol lluminós prometia una temperatura suficientment bona per escalar. Per si de cas, no ens hem volgut complicar la vida i hem apostat per Los 50 del Guti a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai.

Vieta sense massa història en que (només) l'inici prou rabiós ens farà mirar-nos-ho una mica. En lliure diuen 6b, personalment crec que és més i per les xarxes no he llegit pas que ningú ho hagi fet. L3 de tràmit i L4 molt xulo.

Dur 8 cintes + R. totes rapelables i còmodes. Roca molt bona en general. Ha combinar amb altres del sector, nosaltres ho hem fet amb la Joe Bonamassa, molt bona també.

Apa! Fins aviat i a veure aquest hivern com serà... de moment prou ha arribat de cop. 

L'Africa a la Paret del Grau.

I jo pensava que l'Africa de Coll de Nargó ja la tenia feta però veig que no. Així, en aquest fred dia d'hivern, en que no es veia ni la Paret del Grau quan hem arribat, decidim no complicar-nos la vida fent aquesta vieta.

Restaurada de fa uns quants anyets on amb algunes cintes i alguna baga o cordino per llaçar algun pont de roca ben massís ja en tindreu prou. La roca és bona i amb algun cantell ja una mica gastat. Recomanable dur pla B per si les mosques.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Llunàtica a la Paret de Riu Lacó.

Jornada incerta amb una boira del tot juganera amb el sol, i escalada incerta on havia de jugar (molt bé) amb els flotants, tot repetint la Llunàtica a la Paret de Riu Lacó, l'última via oberta al lloc amb l'espai just però suficient.

Bona via on tot i la modesta alçada, cap llarg desmereix. El L1 en fred, ja us farà serrar les dents i la resta, sense ser fàcil, dóna una mica més de respir. Escalada per fisures bastant tècniques de peus i algun tram ben atlètic. Menció especial a diverses sabines clau, que ajuden (i molt) a poder-la fer en lliure.

Cal dur mínim friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Les reunions s'han de reforçar. Roca molt bona menys uns blocs sospitosos al L2 (precaució).

Apa! Fins aviat i R2 en una sabina digna d'admirar ...i ben còmoda.

Xorrera Extension al Roc de Rumbau.

Feia dies que donava voltes a tornar a repetir alguna via al Roc de Rumbau: des de l'incendi de fa dos anys, l'estat de la roca era una incògnita i el melanoma en el terreny encara ben visible. Així, en aquest dia de boira llunyana, a la cubeta d'Oliana s'hi estava super bé (amb caloreta i tot, jeje!!).

La Xorrera Extension és de les més assequibles de la paret però no la més fàcil (el grau no ho és tot). La més que justa presència d'equipament l'ha fa una escalada on cal anar xino xano. En general costa d'assegurar en molts trams, però quan ho pots fer, els flotants queden perfectes. Destacar l'absència de la 'robusta sabina' que els oberturistes parlen a l'R3, l'incendi es va encarregar de fer-la desapareixer. Actualment, s'ha d'improvitzar una reunió a base de friends i una arrel (alerta!!).

Cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos. Potser un parell de pitonets per l'R comentada poden anar bé. Roca en general bona però amb diverses crostes i llastres aquí i allà (res alarmant). Escalada atenta i metòdica per assegurar-se convenientment.

Apa! Fins aviat i ...sí que sembla que hi va haver temperatura, sí.

La Picona als Esquerps d'Odèn.

Mica en mica va arribant el temps de les boires i la inversió tèrmica. Per això, m'he decidit en anar a buscar el solet de les cotes altes de la comarca com els Esquerps d'Odèn.

He repetit la Picona o almenys això crec, ja que la ressenya de que disposo és ben pobra i força incerta. El que he fet, és bastant xulo i amb alguna fisura prou decent. Roca bona i flotants al gust.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres del lloc.

Elemental a La Corriu.

Avui ha estat el típic dia que no donaries un duro per escalar: la barreja de boires i núvols era del tot desencoretjadora. Però res, em agafat un gersei de més i som-hi, a la vertical... aquest cop a La Corriu que feia molts dies que no hi anava.

He repetit l'Elemental, a la part esquerra de la paret. Una vieta on no val a badar i on cal obrir bé els ulls per trobar les poques xapes que hi ha. A mi m'ha agradat, però tingueu en compte que sóc un romàntic. El pas més foll és a l'inici, on a vista pot costar de trobar el forat clau. Feta tota en lliure i sense clavar amb alguna que altra petita variant.

Cal dur un grapadet de tascons, Aliens, friend fins el C1 i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquen i molt poc tocada.

Apa! Fins aviat i assegureu-vos que estigui seca... sobretot l'entrada a l'R1. 

15 anys de... la Torrades amb All a la Paret de Catalunya.

La Torrades amb All sempre ha estat l'aneguet negre de la Paret de Catalunya i durant molt temps va tenir l'espasa de Democles al damunt. Finalment, sembla que els anys l'han ammistiat i ara llueix la seva etiqueta de 'la friki de Montrebei' amb prou dignitat.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i bé, sense res a destacar: ben bonica i parabolada sense excés (11 cintes variades + R.). Roca bona i possiblement gastada en algun punt.

Apa! Fins aviat i porteu pla B... tot i que aquí el pla B comporta arrosegar tota l'artilleria.

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig.

I semblava que la boira havia de marxar de Camarasa però no, no ha marxat i ens ha tocat escalar amb la seva freda i humida companyia durant tota la jornada. Què hi farem, aquestes coses passen en aquesta època de l'any... tot i així, pensava que seria pitjor.

La Via del Jaumet sense ser especialment bona, té trams prou xulos: potser el L1 és el més agraït, tot i que la malla metàl.lica li treu bellesa. La resta és la típica escalada de la paret, amb poc ambient i nombrosos replans. Feta tota en lliure amb un passet de 6a+ al penúltim llarg.

En conjunt podríem dir que està semiequipada, però en realitat, l'equipament va de més a menys així, els friends fins C3 i els Aliens són més necessaris en els darrers llargs que en els primers. Roca bona en general però amb diversos blocs a vigilar i replans amb pedres soltes i trams herbosos.

Apa! Fins aviat i tènue fletxa i 'S' a l'inici... 'S'?!?
 

15 anys de... l'Akhenaton a la Paret de Sta. Lis.

Poc abans d'arribar al concorregut Cap del Ras d'Àger, hi ha la Paret de Sta. Lis. Avui fa 15 anys vam anar a repetir l'única via que en molts anys hi va haver a la paret, l'Akhenaton, una molt bona via amb un espectacular darrer llarg que per si sol mereix la visita.

Vist des de la reunió i mirant la ressenya, intimida bastant. Però un cop t'hi poses, la roca és tant bona i les oportunitats d'assegurar-se també són tant bones, que rapidament et venen ganes d'apurar-lo en lliure. La resta sense ser tant bo, tampoc és del tot dolent... almenys per mi.

 

Apa! Fins aviat i pel descens hi ha diverses opcions... nosaltres ho vam fer per la dreta.

15 anys de... la Días de Furia a la Roca Gris.

Bons records guardo de la Días de Furia a la Roca Gris repetida avui fa 15 anys. I dic això perque jo, que sempre he estat un escalador mediocre, encadenar un 7a montserratí podia haver estat tota una proesa a no ser per un repòs absolutament necessari que vaig haver de fer... tot i així, bons records.

La via també la recordo ben xapada i només calia prestar atenció a una llastra sospitosa a la sortida del desplom del L4, de la resta, roca super bona i continuitat assegurada. Inici comú amb l'Stress.

Apa! Fins aviat i si us queden forces, combineu-la amb altres del sector.

15 anys de... la Segunda Oportunidad a la Paret Bucòlica

La Segunda Oportunidad és la via més occidental de la Paret Bucòlica i vaig repetir-la avui fa 15 anys. Només en guardo un record global de via interessant. Una alternativa a l'esportiva que tant m'avorreix.

Recordo que per acabar d'amortitzar la jornada vam fer una vieta d'esportiva penjada a dalt la vira de descens, Bacalao al Pil Pil s'anomena. Actualment crec que n'hi ha una altra al costat esquerra però no us ho puc assegurar amb certesa.

Apa! Fins aviat i ...al final, resulta un bon sumatori.

 

15 anys de... la Viatge Astral a la Paret de l'Ós.

La Viatge Astral a St. Llorenç de Montgai va ser la meva segona via a la Paret de l'Ós , per mi, una autèntica descoberta després de tants anys escalant. Recordo que un any abans (Des-08) vam fer una combinació rara amb la Issac Grabriel, però tal dia com avui de fa 15 anys, vam fer-la sencera.

Realment, una via molt bona amb una roca excel.lent i unes formes brutals, sobretot la famosa Fisura Gaudí, espectacular. També recordo el desplom del L4, ben atlètic amb bon canto. De la resta ja, poca cosa.

Apa! Fins aviat i... una altra candidata a ser repetida.

Las Cabras Locas a la Paret Formiguera.

Això sí que és escalar amb males companyies. I amb les inundacions de València encara latents, un no sap si la tragèdia ha passat o encara ha d'esdevenir (els meus condols més sincers). Sigui el que sigui, hem sortit de casa direcció a ponent confiant que la meteo ens respectes.

I amb un ull mirant la roca i l'altre mirant al cel, he repetit Las Cabras Locas a la Paret Formiguera. Vieta equipada sense problemes on destaca el rabiós inici del L2 (per mi més 6c que 6b+). Roca bona en general i poc més a destacar.

Apa! Fins aviat i la reunió del cim només té un parabolt... portar alguna baga per les sabines properes.