Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a Vilanova de Meià a cremar una mica de matèria blanca. La via escollida, la Itziar, una altra de la llista de pendents.
Vieta molt bonica, atlètica i amb les assegurances ben escadusseres. Realment, la graduació original vistos els desploms existents, la trobo una miqueta desfasada, així que conteu tibar més del que aparenta. L'inici de via el podeu fer per dos llocs diferents: l'original té el peu de via mooolt herbós, recomanable la variant.
Poc equipada però amb les reunions montades, cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Roca molt bona i cantelluda en molts trams i només cal vigilar a l'inici i al final. Ombra a primera hora del matí i descens per la dreta.
Apa fins aviat i ...per ser la primera vegada que vaig en aquesta paret n'he sortit prou satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada