Directa Aniol als Esquerps d'Odèn.

Ultra recent obertura d'aquesta fàcil vieta a l'extensa franja dels Esquerps d'Odèn. La Directa Aniol recorre una diagonal ben evident i visible des de la carretera però que un cop dins la boscúria prou s'ha d'afinar la punteria per endevinar el millor camí.

Oberta sense expansions i amb només 3 claus casolans, ofereix una escalada d'autopreotecció amb poc ambient de paret però sobre roca prou bona. L'oberturista només demana tascons i cordinos, tant mateix els friends fins C2 i els Aliens us poden anar d'allò més bé.

Apa! Fins aviat i descens (a la dreta) per les selves mediterrànies tant típiques d'aquestes solanes prepirinenques.

La Capvespre a l'Agulla Fina.

Sempre va bé deixar vies curtes i a l'ombra per poder escalar-les en aquesta època de l'any en que les hores de llum són inacabables però l'horari per poder fer és ben minsu. Suposo que ja vindràn temps millors en que ho podrem aprofitar més.

Avui he repetit la Capvespre al vessant oest de l'Agulla Fina de la Móra Comdal. Vieta curta, amable i ben assegurada per fer sense preocupacions. Combinable amb la bonica via veïna: Esperó del Titànic. Originariament oberta en un sol llarg però jo, prou recomano fer-ho en dos (R. al coll).

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

La Quilòmetre 36 (o K36) a Canalda.

Tota la vida desitjant repetir aquesta via de Canalda i ves per on ja està... ja està repetida... i ara què? Exaltació d'eufòria en fer cim i profund sentiment d'enyor ara des de casa. I és que aquest vión obert fa gairebé tres dècades per dos il.lustres (la meva més sincera enhorabona), i amb només una repetició coneguda per dos il.lustres més (els millors en el seu ram) m'ha dut a superar els meus límits personals amb el meu primer A4. Brutal!!!!

Amb tot, la K36 és una arrogant línia directa que supera sense miraments els dos desploms més grans de Canalda: el L1 i el L2 la gran balma de Ca la Rita i el L5 l'enorme sostre fisurat penjat al capdemunt de la roca. Ambient parapent impresionant i sensació de buit increïble.

No voldria explicar-vos massa cosa per no desvetllar secrets. Només us diré que l'he trobat dura, díficil (no infravalorar els trams en lliure), molt treballosa i acrobàtica. La visió del mític tac de fusta suspès a la fisura somital és un imàn que us atraparà irremeiablement.

En quan a material, dir-vos que porteu molt de tot: mínim els tascons, friends fins C5 , Aliens, cordinos, unes 25 cintes variades i uns 20 claus variats (més aviat llargs) + 4 de curts + 1 bong. C4 i C5 imprescindibles per deixar que el tac envelleixi amb misteri. Una bona guindola per l'R1 tampoc us anirà gens malament i compteu amb una jornada maratoniana si la voleu repetir en el dia (jo ho vaig fer amb sis, un dia per llarg).

Apa! Fins aviat i per que quedi ben anotat: segona repetició absoluta i primera en solitari.

Espluga Marges i Boira Alta a l'Espluga de Cal Jaumetó.

Dies d'incertesa total amb el temps, per tant, he anat a l'Espluga de Cal Jaumetó a Cambrils a provar sort: si plou cap a la bauma, si no plou a escalar una miqueta. I, aviam si endevineu que ha fet? ...no ha plogut (evidentment).

L'Espluga Marges recorre l'evident xemeneia del marge dret de la bauma i la variant Boira Alta l'atlètica fisura de més a la dreta encara. Vietes boniques, curtes, amb bona roca (tot i algun bloc a vigilar) i un mínim semiequipament per anar-ho trobant. Reunions equipades i rapelables.

Apa! Fins aviat i ombra al matí... a tenir-ho en compte a l'hivern i a l'estiu.

La Ratafia als Contraforts de la Llosa del Cavall.

Com ja passa en aquesta època de l'any, tant pots trobar dies frescos com dies càlids, i avui ha tocat d'aquests darrers. Així, he aprofitat l'ombra matinal per anar als contraforts de la Llosa del Cavall a fer la Ratafia, la darrera que em faltava d'aquest pany de paret.

Vieta curta però francament bona. La combinació de grau, roca i canto fa que sigui una via molt agradable d'escalar i, a més a més, amb un semiequipament just per poder posar flotants al gust (friends fins C2, Aliens i alguna baga o cordino). L'oberturista ja va redreçar el L1, respecte l'original, quedant un llarg fantàstic amb una entrada picantona. I el L2 comença amb un diedre ben xulo també.

Apa! Fins aviat i ...a combinar amb altres de la paret com aquesta o aquesta altra.

Pot Petit i Ben Contenta als Esquerps d'Odèn.

Comencem el Juny al sol i de ben segur l'acabarem buscant l'ombra, però almenys aquest matí si estava prou bé als Esquerps d'Odèn. El mes d'Abril passat ja vaig anar-hi però no sabia del cert quina via havia fet, avui ja m'ho he mirant amb més atènció i he fet la Pot Petit i la Ben Contenta (l'altre cop va ser La Brama).

Del Pot Petit dir que és ben bonica i amb roca bona. I de la Ben Contenta com que la roca no és tant bona li fa perdre aquest plus de bellesa. En qualsevol cas, són vietes assequibles i que es poden assegurar bé amb friends fins C2, Aliens i alguns cordinos per si de cas. La ressenya queda pendent fins la publicació oficial de les vies pels seus oberturistes.

Apa! Fins aviat i ...em caldrà una bona foto panoràmica per situar-ho tot pregat, jeje!!