Diedre de l'Erik a la Roca Alta de Sallent.

Quina pluja més necessària i bonica a fet aquests dies. Amb la trentena de litres (o més) caiguts, l'estat de les parets per escalar era bastant desencoratjador, tot i així hem provat sort en una paret amb vies de recent obertura: la Roca Alta de Sallent.

Com que només disposava del matí, he fet la més curta de totes les que hi ha: el Diedre de l'Erik, una via amb una estètica innegable però on la roca no acaba de ser tot lo bona que aparenta (i avui, a més a més, ben molla... per fer-ho més emocionant). Pas d'entrada pujant per una alzina, més fàcil com més amunt.

Menys el L1, semiequipat, la resta s'ha d'assegurar amb Aliens i friends fins C3. Reunions equipades. Roca molt bona al L1 i amb crostes a la resta (diedre una mica brut de terra). Aproximació còmoda des de la casa de La Pera en 30min i descens per la feixa.

Apa! Fins aviat i precaució amb el mega bloc dubtós del L3... tot i així, no cal tocar-lo, és puja tranquilament per la placa.

15 anys de... la Diagonal Mar al Roc d'en Solà.

La Diagonal Mar va ser pionera en descobrir les virtuds de la part més occidental del Roc d'en Solà, a partir d'ella tot un regitzell de vies van anar sorgit però, tot i així, continua essent la més occidental de totes. Possiblement l'aproximació i descens pugui fer-se des del poble (s'hauria de valorar).

La via, ben interessant, recorrer una marcada diagonal a dretes evitant un enorme sostre. Recordo que guanyava dificultat amb l'alçada i que en una posterior repetició (Nov-07) vam aconseguir fer alguns passos en lliure i altres en lliure de segon, entre parèntesi. Us penjo la ressenya original amb les anotacions a llapis d'aquesta repetició.

Apa! Fins aviat i inici en un curiós roc blanc envoltat de roca negra.

Joc de Trons i Fins els Nassos de la Covid a La Dama i el Morral de La Dama.

Per Reis, us presentava un parell de vies de collita pròpia obertes a la Móra Comdal durant els mesos de confinament comarcal. Avui les he anat a repetir en cordada per comprovar que tot estigues en ordre i confirmar el grau. Així que, disfrutada i apretada màxima en aquest parell de bones vies.

Apa! Fins aviat i us deixo les ressenyes més a mà perque les tingueu. Ah! Les fotos són de company ja que les meves han quedat horribles, (sorry).

Parlant en Plata als Cingles d'Oriola

Dies d'aquells que no fa ni deixa fer, així que no valia la pena anar molt lluny de casa i ens hem quedat a la comarca en una petita paret acollidora i tranquila on no hi havia estat mai.

He fet la Parlant en Plata, la més occidental i fàcil de les que hi ha al lloc. Ben interessant i amb una roca ben abrasiva. Es fa curta, sense dubte.

Poc equipada en general, cal dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona i abrasiva (com he comentat). Aproximació en poc més de 15min.

Apa! Fins aviat i sobretot sobretot ...sigueu super discrets.

Nota (del 05 de Maig de 2022): Repeteixo ben acompanyat aquesta interessant via d'aquest raconet de comarca.

Res afegir del ja comentat. Només queda pendent la ressenya.

Els Tres Ateus a la Paret de l'Extrem.

Dia gris i lleig avui a la Paret de l'Extrem del Montroig (sort que al galliner sempre hi ha escalfor). Em repetit una de les últimes vies del lloc: Els Tres Ateus. I potser sóc jo que m'he tornat molt llepafils, però la via té quelcom que m'ha deixat un gust ben agredolç.

Té trams molt xulos però també trams de platja vertical bastant delicats. L'arrencada del terra és en desplom, rabiosa i malparida des les que ja t'endús el mastegot només començar i on l'A0 a triomfat, això sí, la segona meitat del L1 és espectacular. La resta, a excepció del final del L3, està força bé amb una arribada al cim ben atlètica.

Via poc equipada en general on cal dur bastant material: friends fins C5 (recomanable repetir fins C4), Aliens ben complert i algunes bagues. Roca variable, dolenta a l'inici i després ja més bona però amb diversos blocs dubtosos escampats per la via. Terra a les feixes i a la segona meitat del L3 (molta precaució). Reunions a reforçar.

Apa! Fins aviat i ...aventura garantida.

15 anys de... l'Spirit a la Serra de Sant Joan.

La repetició de l'Spirit al sector de la planxa vermella de la Serra de Sant Joan, avui fa 15 anys, tenia com a objectiu bàsic saber per on anava la via, per que n'estavem obrint una de nova pel costat i no volia liar-la (tot i que la via és molt evident, és filosofia d'oberturista coneixer el traçat de les vies veïnes abans d'obrir-ne una de pròpia).

La recordo interessant però sense ser cap meravella. Recordo el difícil L2 i una mica de terra i herba emprenyadora al L3 (aquí és on li resta més punts). La resta ho recordo fàcil i una diagonal evidentíssima a dretes en els últims llargs.

Apa! Fins aviat i poques repeticions deu tenir.

Pedra Voladora a la Paret de la Batalla.

Matí amaneçador a Vilamala, on hem hagut d'anar ràpid tot repetint la Pedra Voladora a la Paret de la Batalla i, just en arribar al cotxe a començat un ruixadet tant bonic com curt (ja hagués estat mala sort enganxar-lo). En aquesta paret l'accés es fa per dalt, per uns camps inclinats de còdols amb l'equilibri just. Cal prestar molta atenció en NO tirar res avall a l'hora d'agafar els rapels (mai sé sap si pot haver-hi algú a baix).

Pel que fa a la via, no té massa història: només un grapadet de cintes i prou, ideal per aquests dies tontos i per agafar ritme després del Carnaval. Roca bastant bona amb alguna crosta i reunions equipades per rapelar.

Apa! Fins aviat i sol només al matí... tingueu-ho en compte.

Nota (del 21 de Setembre de 2022): Repeteixo en cordada aquesta vieta de vilamala sense poder alliberar els dos passosd'A0 (massa panxa pel poc canto que hi ha). La resta tot segueix igual. Una bona matinal amb millor companyia.

Us he fet algun retoc a la ressenya sobretot per l'entrada a l'R1, un V+ prou finet. Precaució en agafar l'R cimera.