L'Amagada que va de Canto a la Paret de Riu Lacó.

Quin mes de Desembre més foll, sort que s'acaba perque tenia la sensació que algú m'havia tirat un mal d'ull. Fins i tot, la recent via oberta a Riu Lacó l'he suat sense fer calor: L'Amagada que va de Canto.

Vieta curta amb un L1 prou contundent. Potser han estat els torrons, la ressaca després de diverses nits al lloro o el mal d'ull però m'ha costat un ou encadenar-lo (6b mínim). I la resta psha, una mica rebuscat anant a buscar la roca, el desnivell i evitant al màxim l'herba. Dur friends fins C4, Aliens i diverses bagues.

Apa! Fins aviat i porteu-vos bé aquesta nit i bon any.

Bones Festes

Redéu com passa el temps, ja tornem a tenir un altre any gairebé fet. Suposo que qui més qui menys, tothom es deu trobar igual: el temps no passa ràpid, directament s'evapora. Serveixi aquest post per desitjar-vos un Bon Nadal i un Bon 2024.

I, a ser possible que passi una mica més a poc a poc, amb una mica més de pluja i una mica menys de desgràcies al món.

Apa! Fins aviat i postal nadalenca del petit de la casa...

Pre-Sons i Esbiaixada a l'Agulla de la Paret de la Rufa.

Escalar en dies hivernals com el d'avui és un luxe. Solet radiant i temperatura perfecta. Llàstima que les vies escollides no hagin estat a l'alçada de la jornada: la Pre-Sons i l'Esbiaixada a l'Agulla de la Paret de la Rufa a la Vall de Canelles.

Sense ser lletges, els hi falta quelcom per acabar de ser xules, especialment a l'Esbiaixada, amb un traçat una mica massa forçat. Hem intentat alliberar els artificials però ja sigui per falta de canto o per que n'ha petat algun, ens hem quedat sense el punt vermell (tot i així el cos encara no està per gaires floritures).

Vietes semiequipades on cal dur friends fins C2 i Aliens. Roca en general bona però amb alguns trams a vigilar. Destacar algun tram del L3 de la Pre-Sons on s'ha de vigilar. I la sortida de l'R1 de l'Esbiaixada on també s'ha de vigilar.

Apa! Fins aviat i descens caminant a l'esquerra recomanat.

15 anys de... El Diedre de La Seu al Roc de Collars.

En poc temps, el Roc de Collars va passar de ser un paret desconeguda a tenir un bon grapat de vies, sobretot de setè grau. Fa 15 anys, quan vaig repetir el Diedre de La Seu, algunes d'aquestes encara no existien i només les que seguien els cànons clàssics s'atrevien a desafiar un placa de tals dimensions.

Com el seu nom indica, aquesta via ressegueix el diedre més evident de tota la paret i no el recordo precisament fàcil. Guapa via amb una mica de tot: placa, diedre, fisura, roca bona, roca a vigilar, algun tram herbós i descens en rapel per la via veïna: l'Avi del Mas de St. Pere.

Apa! Fins aviat i tota la zona superior és una mica indefinida, afineu l'instint per anar-ho trobant i... per si de cas, porteu bagues per abandonar.

L'Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos.

Poques vies, que valguin la pena, em queden per fer al Serrat dels Monjos a Montserrat. Avui, després d'uns anyets de no anar-hi, hem repetit l'Alta Fidelitat: una vieta molt freqüentada fa anys i que potser ja ha passat de moda.

A mi, certament, m'ha semblat ben boniqueta i agradable d'escalar. Ben trobada i ben resolta entre el caos de diedres, fisures, esperons, replans i matolls que té la paret. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Lògica i fàcil de trobar amb les assegurances fixes existents. Feta tota en lliure sense problemes.

Està assegurada en els trams difícils però cal dur els friends fins C3, Aliens i alguna baga. Reunions de dos espits que més o menys es poden reforçar. Roca molt bona en general amb alguns curts trams a vigilar, sobretot del L4, i alguna que altra llastra també a vigilar, sobretot del L1 (la bavaresa d'entrada, jeje!!).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

Integral Mistinc Wall a la Pala Alta.

Després de la trompada de l'altre dia, avui tocava veure com responia la carcanada, així que em deixat les boires a les fondalades (del Segre) per enlairar-nos fins el Montroig. Després de rumiar-m'ho una mica, he decidit posar-m'he a la Integral Mistinc Wall  a la Pala Alta (o Mistic Wall, no ho sé ben bé).

Vieta ni massa fàcil ni massa difícil, ni massa equipada ni massa poc equipada i ni massa curta ni massa llarga. Prou bonica per anar-la a fer, prou variada per disfrutar i prou ràpida per fer-ne una altra de la zona. Jo destacaria el L3 com el més exigent i on el primer de cordada haurà d'assegurar convenientment el flanqueig pel de segon.

Cal dur com a mínim Aliens i friends fins el C2 (C3 i tascons opcionals). Roca molt bona i peu de via moooolt herbós i punxent (jo he començat des de la via veïna i a la dreta). Possible escapar-se per la feixa (final original).

Apa! Fins aviat i ...a la carcanada encara li falta però per recuperar la confiança li falta més, snif, snif!!!

Cor de Lleó als Cingles d'Oriola.

La comarca és un refugi de solitud fins i tot quan la tempesta humana que representa el pont de la Puríssima assola les muntanyes colindants. Avui, hem trobat aquesta bonica solitud als Cingles d'Oriola tot repetint la Cor de Lleó.

Vieta curta que segueix una discontinua fisura en el L1 i un diedre llastra en el L2. Amb les sabines llaçades i el parell de pitons existens, jo no he col.locat res però si porteu flotants al gust ho podreu deixar més arregladet. Roca bona però amb alguns blocs (sobretot a dalt) que fan una mica de por.

Apa! Fins aviat tot i que hauré de descansar uns dies per culpa de la costellada que m'he fotut pujant a recuperar la corda enganxada en una arbust...una altra per la col.lecció, jeje!!!