Tancant el cercle.

Des del primer dia que vaig començar escalar, m'he anat apuntant totes les vies que he fet en diferents llibretes. I avui fa 15 anys vaig pensar en plasmar totes aquestes vivències en el blog. Doncs bé, ja he tancat el cercle. La propera piada que hauria de sortir de 15 anys de... ja és la primera que es va publicar.

Així, amb aquest post, dono per finalitzat el projecte del blog. Un blog que m'ha portat molta feina i espero us hagi estat d'ajuda i motivació en la búsqueda de vies per repetir. He intentat ser fidel a la idea originària però he de confesar que aquest darrer any ja s'em feia feixuga la tasca de mantenir-lo actiu.

De totes maneres, la informació seguirà disponible i per l'únic que faré servir el blog serà com a plataforma de divulgació de les vies que aniré obrint. Que deixi el blog, no vol dir que deixi d'escalar. Mentre el cos aguanti, estarem a la vertical però de forma anònima (com ara fa trenta anys).

Per acabar, moltes gràcies pel seguiment que n'heu fet, han estat gairebé vuit centes mil visites amb més de mil cinc cents post publicats! i si començo un nou projecte en algun altre format ja us ho faré saber.

Apa! Fins aviat, petonets a tothom i una forta abraçada.

Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc.

Feia massa dies que estava a la zona de confort i calia sortir-ne, així que avui he tornat a fer una via guerrera del mestre Xuxe, redéu que n'escalava de bé aquest home i vies, com la Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc, en són  una bona mostra. Chapeau i la meva enhorabona des d'allà on siguis.

La via l'he trobat dura i entretinguda, el poc rastre de pas (tot i l'evidència) i l'equipament antic fa que hagis d'anar xino xano. Tots els llargs tenen el seu rotllo però destacaria especialment el L3: fisura vertical i atlètica que fa apretar de valent. He deixat un pitó en el L1 que segur no li fareu cap lleig.

Està semiequipada amb material divers: burils i espits de xapa petita que demanen una restauració. Cal dur 5 pitonets variats, tascons, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Roca variable: molt bona i compacta a les plaques i esquarterada i a vigilar a les fisures. Alguna herba emprenyadora també hi és per les poques repeticions que deu tenir.

Apa! Fins aviat i crec que amb aquesta ja he fet totes les vies importants del mestre... després d'haver-la intentat fa més d'una dècada (Feb-13).

L'Entre Xàfecs i la Guinnes Special a la Serra de les Canals.

 Amb el temps incert d'avui no hem volgut arriscar gens i hem apostat per la proximitat de la Serra de les Canals d'Oliana per fer una via a cada extrem de la mateixa. Primer l'Entre Xàfecs al sector ferrata i després la Guinnes Special a les Plaques del Castell.

Vietes fàcils, ràpides i equipades per escalar sense pressió. Res a destacar exceptuant un parell d'apretadetes per fer veure que ens guanyem el dinar. Roca correcta amb algunes crostes i pedres soltes en replans.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya amb el grau personalitzat.

15 anys de... la Santa Coloma a la Paret de la Portella Blanca.

A l'est de les ruïnes del bonic poble de Rúbies i a la dreta de la vistosa Paret de Migjorn hi ha una altra allargada paret anomenada Paret de la Portella Blanca (tot i que queda una mica allunyada d'aquesta). Aquesta paret està composada per un contrafort de bones dimensions a la part inferior, una ampla feixa intermitja i una altiva part superior. La via que us presento avui, la Santa Coloma, només recorrer aquest contrafort a la part inferior.

Així, avui farà 15 anys, vaig aventurar-me per aquells verals a veure si trobava i repetia aquesta autèntica desconeguda via de diedres i fisures amb trams ben atlètics. Certament, poc us puc aportar perque no recordo practicament res, només que cal afinar l'intint per trobar-la. De la resta, 'redere'.

Apa! Fins aviat i sort si decidiu anar-hi... la ressenya potser us anima a provar-ho, jejeje!!

Referèndum a la Paret del Temps.

Referèndum i temps són les paraules de moda aquests dies (i sembla que fos ahir, mai més ben dit). Així, a mode l'efemèride, repeteixo la Referèndum a la Paret del Temps de Vilanova de Meià en aquest càlid dia de tardor però dins la més absoluta solitud.

He disfrutat moltíssim de la via. L'he trobat vertical, atlètica, mínimament semiequipada i amb una roca molt bona (en general) i cantelluda. El L1 és el més difícil i cal apretar per treure'l en lliure (jo crec que més aviat 6c que 7a), a mi m'ha sortit de segon i actualment no faig setè grau ni de conya. El L2 és prou llarg per agafar-s'ho amb calma i és el més xulo de la via. I el L3 amb un inici piquent i la resta ja fàcil.

Cal dur algun tasconet (no els portava i prou n'hagués posat algun), friends fins C2, Aliens i alguna baga. Reunions totes amb parabolts i la roca ja comentada. Compte en no anar a l'esquerra, cap a l'Itziar, en el L2.

Apa! Fins aviat i descens donant la volta cap a la dreta i tornant a passar pel peu de paret.

15 anys de... la Marta Barrachina a la Paret de l'Embut.

Abans que les parets d'Àger visquessin una nova joventud després del 2010, hi havia panys de roca ben poc freqüentats. Un d'aquests panys era la Paret de l'Embut amb una via que ens va fer gràcia repetir avui fa 15 anys: la bonica Marta Barrachina.

He recuperat d'internet la piada que vaig fer en el seu dia i valgui per aportar informació del que podeu trobar:

Bonica, variada i oblidada via que em repetit amb l'Ernest, ens ha sorprès gratament.

Roca molt bona menys algun tram curt i alguna llastra sense massa importància. Bruta en bastants trams per la falta de repeticions i amb alguna herba pel mateix motiu.

Fins a la feixa, totes les reunions estan equipades. En els llargs, destacar l'ecurat emplaçament dels seguros que tot i ser els justos permeten deixar els llargs gairebé equipats. Amb friends (finsC3)+Aliens i tascons mitjans ja ni ha prou.

Vam trobar el grau apretat (tal i com els agrada a la gent de ponent). El tram de 6c+ i 7a+ es poden fer perfectament en A1. Pas clau de la via el L4, sobretot arribar a l'Ae.

Part superior sense res que marqui el camí. Nosaltres vam sortir cap a la dreta i per un esperó poc definit més maco del que semblava des de baix.

També us he fet una mica de ressenya, espero que us ajudi.

Apa! Fins aviat i diuen que una imatge val més que mil paraules, així doncs ...nosaltres vam sortir per aquí. 

Deila a la Paret del Devessó.

Preciós dia de tardor amb colors de primavera avui a Malanyeu. Feia caloreta al sol i fresca a l'ombra, així que ben bé no sabia el que volia tot repetint la Deila a la Paret del Devessó. Bé, sí que sabia el que volia: solet a la reunió i ombra en el llarg que prou he apretat.

He apretat en el bonic, mantingut i tècnic L2: ha sortit en lliure que no vol dir encadenat (en solitari és complicat encadenar llargs així). La resta ja més fàcil amb algun tramet una mica més difícil. Tot molt ben equipat per no patir poc ni molt.

Cal dur 14 cintes amb alguna de llarga i les reunions. L'R1 i l'R2 són rapelables, l'R3 i l'R4 en arbres (preveure bagues). Roca molt bona en general amb algun bloc a vigilar i alguna argelaga ben punxenta a evitar (jeje!!!).

Apa! Fins aviat i per cert, pregunta als boletaires: si aneu junts a esmorzar, feu el cafè junts i el viatge junts, perquè quan arribeu al bosc un se'n va per un costat i l'altre se'n va per l'altre?... no podeu continuar junts?