dilluns, 11 de juliol de 2011

MªAntonia Estrems a Cabirols

Segons les vies que vas a fer al Pedraforca és com fer un viatge en el temps. Vas carregat amb el material més modern però el més important és l'instint dels pioners. Aquest sempre et porta pel camí més lògic, més fàcil, sense complicacions. És per allà on has d'anar i és per allà on trobaràs la glòria.


Avui hem fet la MªAntonia Estrems, una autèntica relíquia i amb fama de roca dolenta. Res més lluny de la realitat, només el L4 té mala roca i no pas més que altres vies del Pedra, la resta és bona i típica de la cara nord. Personalment m'ha agradat. Amb l'estil d'un altre temps però amb una elegància desbordant a cada llarg i amb la satisfació de veure com aguanten el pas del temps algunes assegurances.



En general és una via molt evident però amb un llarg perdedor, el L6, on el terreny és una mica indefinit i on s'ha d'anar cap a la dreta...us donaré una pista.



Per la resta, crec que amb la ressenya ja en tindreu prou. Gaudiu de la part superior que és molt bonica.

Apa! Fins aviat i si hagués pogut hauria tancat la porta...

...però per sort encara la tenim oberta.

9 comentaris:

"PACA" ha dit...

guay!!! aqquesta m`e la apunto!!!

...lo de la porta no ho pillo....
Salut i metres!!!!!

joan asin ha dit...

Aquesta via l'he fet varis cop però el darrer al llarg sisè com molt bé dius cal anar a la dreta, el company va anar a l'esquerra i vam acabar sortint per una mena de tartera vertical i expo. És una gran clàssica per tastar la roca de la cara nord i equipament autèntic.

Parce ha dit...

Bé... al veure l'alfombreta vaig tenir un pensament fugaç sense massa sentit. Tanca la porta als parabolts però deixa-la oberta per que poguem escalar (no com al Moixeró).
Jo també hauria anat a l'esquerra en aquell punt però el company durant tota la via anava dient:-L'esperit de l'Antonia hem diu que hem d'anar per aquí-, i certament ho semblava.

Espero que la disfruteu.

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta via fa molts anys la vam fer i després de la fisura vertical i atlètica, on la paret ja es fa més indefinida ens vam haber de despenjar, va caure una pedregada de por, que per sort ja ens va agafar a peu de via, estàvem tan distrets amb la paret que quan vam aixecar el cap sobre l'esperó ens va sorpendre la negror que venia del darrera, m0has fet entrar ganes de tronar-hi!

"PACA" ha dit...

...al moixero no es pòt escalar?...........................

Anònim ha dit...

bona ressenya per a una via pionera i ben interessant! al Moixeró s'hi ha descalar que el lloc ho val...
discretament, silenciosament i evidentment sense trepants!!!!!!!

salut i "metrus"

adrià

en Girbén ha dit...

Recordo la Mª Antònia-Estrems com una jornada feliç perduda en la boirina del temps. Quan la vaig fer, la via era -exactament- la meitat d'antiga que avui. El proper 24 d'agost complirà 70 anys !!!.

Parce ha dit...

Tenia entès que a les Penyes Altes estava prohibit per estar dins el PN... i d'amagatotis... no hem barrufa massa.

70 anys!!! es diu aviat això. Vejam si ara amb la ressenya tindrà una segona (o tercera) joventut, jeje!!

Fins aviat.

"PACA" ha dit...

...al moixero no es pot escalar? ...i que faig amb les 14 vies que he fet allà?...les torno a la autoritat competent???

despres d`una ascenció hivernal al massis,al cim hem vaig trobar una estació d`esqui!!!

prohibit? a mi no m`ho han proibit mai!!!!