El Pedraforca, entre moltes altres coses, és una muntanya de desnivells. Amunt o avall, no hi ha terme mig. Per anar a la cara sud hi ha diverses aproximacions i hem restava conèixer la que parteix des del refugi. Així mentre tothom anava cap al Verdet, jo anava contracorrent.
Pujada sense pietat amb la suada reglamentaria, uf uf! Almenys les vistes diferents al normal han valgut la pena. No puc dir el mateix de la via, tot i no ser lletja, no amortitza la caminada. Trobar-la, seguir-la i acabar-la ha estat una autèntica odissea.
La via estar molt poc equipada i lo poquet que hi ha no aguanta ni el pes del mosquetó. Cal assegurar-se o reforçar-ho tot però com que la Ventura Highway passa per allà val la pena aprofitar les reunions. La primera R són dos ponts de roca gegants i a prova de bomba (porteu cordinos llargs o extrallargs, millor que en sobri que no que en falti). La resta és una incansable búsqueda de la via, evitant en lo possible l'herba i seguint la roca i la lògica.
Apa! Fins aviat i porteu els ulls ven oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada