dimarts, 11 d’octubre de 2011

La Carles Andrés i la Ribes Sabaté al Cilindre

Mentre feia camí cap el Cilindre de St. Llorenç de Montgai per trobar-me amb un dels meus mestres, pensava quina va ser l'última vegada que vam escalar junts, i hem veníen a la memòria anècdotes de les primeres escalades. Semblava tonto, conduïnt i amb una rialla d'orella a orella.


Com que sembla que l'estiu no vol marxar hem tingut que fer vies a l'ombra. Primer, mentre esperava el company, he fet en solitari la Xemeneia Carles Andrés. Profunda, amb un final curiós i unes formes molt suggerents pel gènere femení.



Després, ja encordats com cal, hem disfrutat de l'Esperó Ribes Sabaté. Es pot fer amb dues llargues tirades, afegint algunes cintes llargues de més a l'arnés.



La roca en general és bona però amb els inevitables bolos dubtosos. I poca cosa més a destacar per aquestes dues vietes ràpides i fàcils.



Apa! Fins aviat i... va ser la Gavina, crack!

2 comentaris:

jordi ha dit...

Eps ..aquesta llibreta infalible per la qual no exiteixen els dies remots. Per cert, vam acabar la via? ..recordo incidències, jejejj

Fins aviat!

Parce ha dit...

Incidències dius, jeje!! 13 de Setembre de 1998, ens vam baixar de l'R1 per tortugues, jeje!

Cuidat.