dijous, 25 d’abril de 2013

15 anys de... la Tabú a Canalda.

Gairebé sempre que veig un cotxe parat sota la paret de Canalda miro cap a les vies més repetides i "voilá"! allà estan. Un dia vaig sentir a picar i no aconseguia veure ningú, al pujar fins a peu de paret vaig trobar-m'he els oberturistes allà liats obrint els primers metres de la futura Tabú. Quan ens va arribar la ressenya vam anar-hi per fer la primera repetició.


La Tabú és una bona via bastant exigent. Els dos primers llargs són molt llargs i sinuosos amb unes sortides d'artificial bastant picantones, però sense dubte el llarg estrella és el tercer: vertical, difícil, aeri i la sortida de reunió del tot obligada (primer panxa de 6a en factor 2, i després de xapar el clau muret de bolos dubtosos de 6a+). Sense ser extrem, la resta no afluixa però almenys està més ben assegurat.


Molta ferralla no us farà falta, tascons i cordinos, ganes d'aventura i un bon instint per trobar la via. De lluny és molt evident per que puja directa travessant l'antorxa, però quan ets allà dubtes d'anar pel camí correcte especialment els els dos llargs inicials.

Apa! Fins aviat i... A2 de ploms, ull!!