dimecres, 24 d’abril de 2013

Caos Rampant a la Paret de Catalunya.

De vegades, hi ha persones que tenen una visió que en el temps es converteix en tendència, o s'inventent coses que queden fora del temps en que s'han inventat. Això és el que passa amb la Caos Rampant de la Paret de Catalunya. Una via que abandonava les fissures, diedres i xemeneies per aventurar-se per les plaques. Sense cap mena de dubte una preciosa via avançada al seu temps.


Dic preciosa i dic difícil, obligada, aèria, atrevida, poc equipada, amb bon ambient i amb molt bona roca. S'ha de començar per la clàssica Paül Lalueza per després seguir de forma acertadíssima per l'arrogant Braç de Perseu. Destacar el L3, L6 i sobretot sobretot el L5, pura delicia i on no sempre la línia recta és la millor.


Es poden empalmar diversos llargs vigilant amb el fregament i totes les reunions són bones i còmodes sempre i quan les sabines i arbres continuïn vius. Els passos més difícils, en placa generalment i molt tècnics de peus, estàn ben protegits però són obligats. Tascons, Friends (fins C2), Aliens, cordinos i bagues, nosaltres NO hem clavat (ni ganxejat) i millor anar una mica bé de grau per disfrutar-la, sinó és així, afegiu més ferro del comentat.


Apa! Fins aviat i vejam si resistiu la temptació de posar el peu damunt del clau ...ja sabreu quin quan hi arribeu.