No crec que tingui gaires repeticions la Peluts del Serrat dels Monjos, però ara farà 15 anys teniem ganes de fer artificial i aquesta via complia amb les expectatives: aproximació còmoda, descens ràpid, grau piquentó per donar adrenalina al cos i sostre impresionant per fer unes bones fotos.
L'única pega: les reunions, penjades de collons i on vam acabar amb els ronyons fet caldo (sort que estaven equipades i burros de nosaltres per no portar guíndola). Pel demès, destacar l'impresionant rapel de baixada: 60m completament volats des de l'R3 i anant aterrar just a sobre d'un gran bloc caigut. Brutal!!!
Apa! Fins aviat i ara no recordo si el L4 el vam acabar fent...???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada