dimarts, 31 de març de 2015

L'Anna Rubió a l'Esperó de les Orenetes.

Primer dia de calor (caloret faller) i això ens ha amargat una mica l'escalada a l'Esperó de les Orenetes d'Oliana però tot i així la via era tant bona que he sortit super content de la paret. Feia molts dies que no disfrutava tant.


L'Anna Rubió és una via sorprenentment bona bona i molt bona on cap llarg té desperdici  (felicitats a l'oberturista) i llàstima de la feixa del mig. Destacar la sortida de l'R2 i sobretot l'inici del L5, més punyatero del que sembla, la resta del llarg també és picant però amb més canto, compte.


Via gairebé gairebé equipada (només aliens i amb una mica de nivell, ni això). Roca molt bona en tot el recorregut i amb canto!!!!! (menys els punts més difícils, naturalment). Les primeres reunions són una mica penjades i algunes equipades per rapelar (dues anelles). Val la pena anar una mica bé de grau per disfrutar-la. Possible començar per la UES o pujar pel sistema de feixes de l'esquerra.


Apa! Fins aviat i ...vejam si agafeu una bona tèrmica en el sostre de l'últim llarg, jeje!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon comentari pel bombo de sortida, 6a jaja!!!
A nosaltres també ens va agradar molt. Coincideixo amb tu en lo del 5é llarg.

Joan

Anònim ha dit...

Hola Parce,

Hace pocos días también la hice yo y coincido en todos tus comentarios, una vía excelente.

Tuve la fortuna de hacer todos los largos de primero y tan contento iba yo con sensaciones de buen escalador hasta que en el último largo el techo puñetero me bajó a la misera realidad. Está graduado de 6a pero me colgué cual chorizo y subí tras un rato gracias al estribo y colgado de un flotante.
Ese día no había térmica.
Chavi

Parce ha dit...

Jejeje!!!!

En un lloc o altre tots acabem claudicant en aquesta via.

Jejeje!!!

Salut companys.