L'Anna Rubió és una via sorprenentment bona bona i molt bona on cap llarg té desperdici (felicitats a l'oberturista) i llàstima de la feixa del mig. Destacar la sortida de l'R2 i sobretot l'inici del L5, més punyatero del que sembla, la resta del llarg també és picant però amb més canto, compte.
Via gairebé gairebé equipada (només aliens i amb una mica de nivell, ni això). Roca molt bona en tot el recorregut i amb canto!!!!! (menys els punts més difícils, naturalment). Les primeres reunions són una mica penjades i algunes equipades per rapelar (dues anelles). Val la pena anar una mica bé de grau per disfrutar-la. Possible començar per la UES o pujar pel sistema de feixes de l'esquerra.
Apa! Fins aviat i ...vejam si agafeu una bona tèrmica en el sostre de l'últim llarg, jeje!!!
3 comentaris:
Bon comentari pel bombo de sortida, 6a jaja!!!
A nosaltres també ens va agradar molt. Coincideixo amb tu en lo del 5é llarg.
Joan
Hola Parce,
Hace pocos días también la hice yo y coincido en todos tus comentarios, una vía excelente.
Tuve la fortuna de hacer todos los largos de primero y tan contento iba yo con sensaciones de buen escalador hasta que en el último largo el techo puñetero me bajó a la misera realidad. Está graduado de 6a pero me colgué cual chorizo y subí tras un rato gracias al estribo y colgado de un flotante.
Ese día no había térmica.
Chavi
Jejeje!!!!
En un lloc o altre tots acabem claudicant en aquesta via.
Jejeje!!!
Salut companys.
Publica un comentari a l'entrada