Afrontar la Via de Pasqua de Canalda és començar a picar alt i entrar dintre del grup de vies selectes de la paret. El primer i últim llarg mereixen un punt i apart però sense descuidar la part central que tampoc regala res. Un viot sense cap mena de dubte que mostra el bon fer dels seus oberturistes. Chapeau!!
A mi hem va costar molt decidir-me a fer-la i el L1 m'el mirava i remirava, des de terra, fins que un calfred m'eriçava l'espinada i defugia la perspectiva. Avui fa 15 anys, vaig posar-hi fil a l'agulla i us ben asseguro que fins l'últim metre no va donar treba. Via de Pasqua: de les grans vies de la paret.
Apa! Fins aviat i la imatge és de la repetició d'un bon amic que li he robat... gràcies crack!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada