Diuen que a partir de demà arriben les tempestes de tarda i, certament, ja en tenia ganes després d'un estiu tant sec com aquest. Això, a muntanya, vol dir que la fresca arriba i l'estiu s'en va. Un estiu on les escalades es compten amb els dits d'una mà però altres interessos tenia jo.
Molts moments en familia (i parella) que m'omplen de felicitat i em fan sentir viu. Quin estiu més curt s'he m'ha fet, renoi!!! Aviat tornarem a la rutina escolar i a l'horari de papa, només espero que la pandèmia no ens faci confinar una altra vegada.
Apa! Fins aviat i sinó la comarca ens espera... 'again'.
2 comentaris:
Si Lluís, queden 4 dies d'estiu, i ja toca que plogui! A mi també m'han faltat algunes bones escalades pirinenques més, però els deures paternals i el temps limitat són els que són. Ja s'anirà fent quan es pugui! Salut i muntanyes!
I tant, Xavi, l'any vinent més pirineiades que ni ha alguna de pendent que li tinc moltes ganes. De moment, jo ja he fet el canvi de xip i a posar-me fort per acabar alguns projectes que tinc a mitges.
A veure si podem coincidir aviat que ja tinc ganes de tornar-me a trobar amb els colegues. Salut.
Publica un comentari a l'entrada