Mentre feia l'aproximació al Roc de Rumbau aprop d'Oliana, feia memòria i em donava compte que l'Atacs Iroquesos seria la primera via que faria a la paret. Fa molt anys vaig fer-hi un intent (en una altra via) però en vaig marxar amb la cua entre cames: les poques assegurances i roca plena de crostes i llastres gegants no era la combinació ideal.
Per contra, la d'avui ha estat tot el contrari: molt equipada i molt sanejada de dalt a baix fan que sigui una molt bona opció per no patir gens. Via que va agafant verticalitat progressivament essent lúltim llarg atlètic i amb ambient. Feta tota en lliure amb grau màxim de 6c com a molt moltíssim.
Dur un bon grapat de cintes, unes 18 ben bé, i poca cosa més. Roca sanejada bona en general però on encara tibareu de crostes o còdols dubtosos. Reunions equipades per rapelar menys la segona i quarta però el descens caminant pel darrera és prou agradable tot i algun tram embrossat i algun altre una mica perdedor.
Apa! Fins aviat i grau original excessivament regalat... l'he ajustat una mica segons apreciacions personals, jeje!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada