Les tardes d'estiu són de sol i calor o núvols i tempesta. Fa 15 anys no va ser de núvols i tempesta, i deuria ser més aviat de sol i calor. Certament no ho recordo. El que sí recordo, com ja he fet en altres ocasions, és aprofitar la part dreta de la Paret Bucòlica per escalar una estona a l'ombra.
Aquest cop li va tocar a la poc agraïda Anís del Mono. I és que posar moltes assegurances no és sinònim de via bonica. Una llàstima. Durant una temporada va repetir-se bastant, potser això ha sanejat la roca i ara és més noble, però quan la vaig fer jo, punxava bastant en aquest aspecte.
Apa! Fins aviat i Aliens opcionals... m'etreveixo a dir que recomanables per si ha desaparegut algun clau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada