Un dels avantatges d'anar sol és que no tens la possibilitat de xerrar amb ningú fent que el silenci sigui més intens. Aquesta setmana he pogut gaudir de Montserrat durant un parell de tardes i, certament, aquest silenci era agradablement profund. Un silenci que no es respira durant el matí.
Avui he anat al Setrill a fer una via del tot oblidada, la Jim Bridwell contra el Ciudadano Sero. Vieta ben xula amb dues part ben diferenciades: el L1 obligat i difícil amb aquella ràbia odiosa que tenen moltes vies d'Agulles i, el L2 i L3 molt més benèvols però amb les assegurances ben distanciades.
Tot i que diuen que està equipada, uns Aliens (i tricams) us poden anar d'allò més bé. Roca bona i assegurances antigues però en aparent bon estat. Graduació del L1 massa apretada, per mi, 6b pel cap baix.
Apa! Fins aviat i amb una restauració segur que les coses es veurien diferent... jeje!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada